Vuitena setmana

Aquesta setmana a classe hem parlat sobre l’educació infantil i les rutines.

Varem començar la classe veient una entrevista que va fer Fernando Trujillo a una mestra d’educació infantil, que tractava sobre les rutines. Aquesta mestra explicava lo important que son a l’educació infantil les rutines, i com les cançons ajuden a seguir-la, i l’organització del temps. També contava el dia a dia dels nens a l’escola i que és molt important explicar els continguts mitjançant els jocs. Explicava que a l’hora de gestionar el temps i les rutines és molt important tenir en compte l’edat del nen i la maduració d’aquest.

Les competències i la relació amb els companys comencen amb les rutines, i aquestes marquen el temps dins l‘aula. Una vegada que els nens saben el que tenen que fer sempre les segueixen. Les rutines donen seguretat als nens i a més els hi ajuden a assolir hàbits tan importants com son la neteja i l’alimentació.

A classe els nens aprenen mitjançant jocs i cançons, ja que és una forma molt divertida i amena d’ensenyar-los. També és molt important la col•laboració de la família amb els mestres per a que el nen assoleixi bé les seves rutines. Com també cal prestar atenció individualitzada als nens, ja que cadascun aprèn al seu ritme.

El currículum ens dóna una idea del que tenim que treballar a classe, però hem de tenir en compte la maduració del nen. No podem ensenyar un contingut nou si els nens no han après l’anterior.

Abans l’educació infantil era més assistencial, és a dir, els pares portaven als fills als jardins d’infància perquè havien d’anar a treballar i no tenien amb qui deixar als fills.

L’educació infantil no és obligatòria però és molt recomanable, perquè els nens quan van a l’escola ja estan acostumats a seguir unes rutines i a estar amb els seus companys.

Esta dividida en dos cicles, de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys. Durant el primer cicle els nens comencen a estructurar els seus vincles afectius, intenten resoldre les necessitats d’alimentació i neteja autònomament, tenen la necessitat de moviment i de joc i per últim, la família i l’escola han de treballar juntes. Durant el segon cicle els nens van dominant el llenguatge verbal, van assolint molta autonomia en els seus hàbits personals i com també passava al primer cicle, la comunicació entre la família i el mestre és molt important.

Aquesta etapa té una sèrie de finalitats, com son potenciar el desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel•lectual tenint en compte la diversitat dels nens, compensar les desigualtats socials i culturals i preparar als nens per anar a l’escola.

Delors, va escriure els 4 principis bàsics de l’educació i son saber ser, saber, saber fer i saber conviure. Els eixos de l’educació per a la vida son l’educació per competències, desenvolupant una sèrie de capacitats per aprendre més aviat, per a que els nens s’adaptin millor al sistema educatiu.

L’educació es una garantia per l’aprenentatge i per gaudir d’ell. És un criteri de qualitat pels governs impulsar l’educació infantil. La LOE impulsa l’educació del 0 als 3 anys i dels 3 a 6 anys i no és obligatòria, encara que l’estat ofereix totes les places escolars per cicle, perquè hi hagi un 100% d’escolaritat.

Hem de crear places per a persones que realment necessiten estimular als nens o estiguin en descompensacions socials.

El currículum a l’educació infantil té tres parts que son:desenvolupar el jo, el coneixement del medi i el llenguatge. Totes aquestes parts giren entorn al jo. És psicopedagògic i psicològic, i no esta distribuït per àrees.

A l’etapa d’educació infantil volem que els nens es construeixin com a persones, fent activitats globalitzades i plantejant una situació real i conflictes, i aquests ens han de dur a plantejar-nos altres preguntes.

El paper de la família es molt important i aquesta ha de poder participar a l’escola i fomentar l'estudi del nen. La família ha de deixar que el nen experimenti amb el seu voltant perquè aprengui autònomament.

Al llibre, aprendre i ensenyar a l’educació infantil, d’Eulalia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé es parla sobre l’educació infantil. Les tres autores consideren que aquesta etapa té entitat pròpia.

És essencial saber què volem ensenyar i per què. A partir d'aquí trobarem les diverses maneres d'assolir el nostre objectiu. La reflexió sobre què volem que aprenguin els infants durant aquesta etapa és un element fonamental per proporcionar coherència al seu aprenentatge.

Els nens aprenen a través de la relació que estableixen amb els objectes i les persones. Es fonamental proporcionar experiències variades als nens i ajudar-los a establir relacions amb tot el que experimenten.

És important identificar les particularitats de cada cicle ja que això ens ajudarà a determinar els objectius propis que volem assolir en cada un d’ells. És obvi que hi ha diferències entre el que necessiten els infants d'un any i el que necessiten els de quatre, la identificació d'aquestes necessitats diferents ens ajuda a pensar en el currículum propi de cadascuna de les edats i dels dos cicles.

Les propostes curriculars constitueixen documents orientadors per a la pràctica educativa. La seva lectura, anàlisi i discussió entre els mestres contribueix a aclarir els referents dels quals es parteix i a prendre decisions més coherents i compartides.

Segons les autores d'aquest llibre, és important que pensem què volem treballar, però també cal pensar per què fem una cosa o una altra. Els objectius educatius han de ser la base de totes les decisions que prenem a l'escola.

És imprescindible que els nens es sentin a gust a l'escola, que es sentin competents. La seva personalitat es construirà sobre bases sòlides si aconseguim que s'interessin per l'establiment de relacions amb la mestra i amb els altres infants.

És obvi que hi ha que intervenir en la pràctica educativa, però no cal oblidar la importància de l'observació, d'escoltar què diuen els infants, etc. Convé tenir en compte que ens poden ensenyar molt sobre la seva manera d'entendre la realitat si escoltem les interpretacions que fan del món que els envolta.

La individualització, és a dir, l'establiment d'una relació personal i ajustada dels mestres amb cada nen, és un element imprescindible de la pràctica educativa en aquestes edats.

A l'escola infantil cal contemplar, al llarg de la jornada escolar i del curs en general, diferents àmbits d’ intervenció. Cada un d'ells permet als diferents alumnes aprendre tots els continguts propis de l'etapa.
Durant la jornada escolar i el curs en general s’ha d’anar diversificant el tipus d'activitats a partir d’una organització clara i estable.

El treball en equip no és opcional, és un requisit per a un ensenyament coherent i de qualitat. Treballar conjuntament exigeix algunes condicions institucionals, suport extern, actituds i estratègies positives per part de cada un dels membres de l'equip per afavorir la tasca compartida. La claredat en la distribució de competències i responsabilitats, el respecte mutu, la capacitat d'escoltar, la capacitat d'identificar i destacar els aspectes positius, la capacitat d'afrontar i resoldre problemes i la tendència al consens són aspectes que incideixen notablement en el grau i nivell del treball en equip.

L'elaboració d'un projecte de centre és una eina principal per progressar en una proposta educativa de qualitat, ja que exigeix el treball en equip al voltant de qüestions fonamentals, per exemple, què ensenyem i per què, o Quan i com ho fem. El projecte curricular de centre s’ha d’anar modificant i enriquint constantment a partir de les intervencions i actuacions que realitzem.

No hi ha una única manera de procedir per elaborar el projecte curricular de centre. Cada equip, segons la seva història i els interrogants que es plantegi o farà d’una manera i d’una altra: més pautat i dirigit, més obert, més compartimentat o més compartit, més autònom o amb suports diversos. Lo important no és com es fa, sinó el que suposa fer-ho, ja que constitueix un progrés cap a una pràctica més reflexionada, compartida, i consensuada entre tot el professorat.

Començaré la meva reflexió felicitant a Eulalia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé pel llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil, ja que hem pareix molt interessant perquè explica coses molt importants sobre aquesta etapa educativa, com per exemple, el joc, l’atenció a la diversitat o les rutines entre altres temes.

Estic d’acord quan diuen que és molt important sabre que volem ensenyar i perquè, tenint en compte els objectius que han d’assolir els nens a cada cicle, ja que pens que hem de posar objectius als nens que puguin complir i els faci superar-se cada dia i a més hem de tenir en compte que cada nen té un ritme d’aprenentatge diferent.

Unaltre punt molt important és que el nen ha d’estar a gust a l’escola, i ha de tenir una bona relació amb la mestra i els seus companys, perquè crec que en aquesta etapa hem de fomentar que al nen li agradi anar a l’escola i aprendre. Hem de plantejar als nens petits reptes perquè és sentin realitzats i tinguin interès en continuar aprenent.

Crec que hem de tenir una bona relació amb cada nen, perquè així podrem sabre si té qualsevol problema amb els companys i ajudar-li o sabre si va assolin tot el que es fa a l’aula. El nen ha de confiar en la seva mestra, ja que pens que en aquesta etapa és molt important que hi hagi aquest vincle afectiu. Sempre hem d’escoltar als nens, perquè ens poden ensenyar el seu punt de vista de la realitat i nosaltres ho podem aprofitar perquè aprenguin més.

Pens que el professorat ha de treballar en equip en totes les etapes educatives, però especialment han de treballar junts en aquesta, perquè és quan els nens comencen a aprendre els hàbits alimentaris, de neteja,d’alimentació... També podem reflexionar sobre la nostra practica educativa i a més veure l’educació amb un punt de vista diferent. Treballant en equip millorem la qualitat de l’ensenyament del nen.

És molt important realitzar un projecte de centre, perquè aquí expliquem coses bàsiques per l’educació dels infants, com per exemple, que ensenyem i perquè o com avaluem. En aquest projecte hem de treballar en equip tot el professorat fent practiques més reflexives i compartint-les amb altres professors.

Hem de tenir clar els continguts dels dos cicles que formen l’educació infantil, ja que a cada cicle els nens aprenen unes coses o unes altres. No ens podem avançar a ensenyar als nens continguts d’un cicle superior sense tenir clar si han assolit l'anterior, perquè podem confondre als nens.

Altre punt important és el paper que juga la família en aquesta etapa. Es necessari que els pares i els mestres treballin junts en l’educació dels nens, perquè aquests aprenguin bé les rutines que ensenyen els mestres a l’escola. A més, la família ha de poder participar a l’escola i el que és més important fomentar l’estudi del nen.

Per concloure aquesta entrada, he trobat un vídeo molt interessant on diferents professors i orientadors educatius expliquen la importància que té l’etapa d’educació infantil i la importància que tenen els diferents centres on s’imparteix aquesta etapa.