Els orígens del concepte del currículum es troben en l’obra de Bobbit escrita a l'any 1918, El currículum.S’han fet moltes definicions del currículum que es poden agrupar en diferents autors i diferents vessants.
L’any 1985 Gimeno Sacristan va fer veure una divisió del currículum. Deia que al sistema educatiu uns estudien l’educació, altres la decideixen i altres la realitzen. Amb aquesta frase volia dir que els mestres estudien l’educació, els politics la decideixen i els alumnes la realitzen. Tant els politics, com els mestres i com els alumnes treballen per separat.
El currículum que tenim és obert i flexible, s’ha d’anar concretant fins arribar a la realitat de l’aula. Ha de passar un procés, primer l’administració ho ha de revisar i després el mestre ho tanca i decideix aquest currículum. La correcció que fa el mestre del currículum la fa agafant el llibre de text i veient quins temes hi ha.
Gimeno Sacristan divideix el currículum en cinc corrents diferents a l’any 1989. La primera és el currículum com estructura organitzada de coneixements, es a dir, s’estructura en torn de les assignatures.
La segona és el currículum com a sistema tecnològic de producció, que vol donar uns objectius d’aprenentatge. La tercera és el currículum com a pla d’instrucció, ha de definir objectius, continguts, metodologia i avaluació. La quarta és el currículum com a conjunt d’experiències d’aprenentatge, que son les experiències que viu l’alumne a l’escola. I l’ultima corrent és el currículum com a solució de problemes, ha de proporcionar les bases per a planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.
Altre autor, Serafí Antúnez, defineix tres vessants diferents del currículum. Una vessant és veure el currículum com un conjunt de coneixements que han de sabre els alumnes. L’altra vessant és que el currículum ha de donar uns objectius d’aprenentatge que l’alumne ha de assolir. I l’ultima vessant considera el currículum com tots aquells coneixements que els alumnes aprenen a l’escola, considerant també el currículum ocult, es a dir, tot allò que els alumnes aprenen a l’escola sense que el professor en tingui la intencionalitat. Son practiques irreflexives, que no tens intenció de fer, però els alumnes ho capten com si fossin paraules.
El currículum ocult pot transmetre un missatge equivocat als nens, com per exemple, si en una classe els nens estan cridant i la mestra entra cridant a classe o també pot ser sexista, per exemple, quan un boig es porta malament moltes vegades es diu digueu-li a la mama que vengui.
Varem veure un vídeo que es deia el encargado i tractava sobre el currículum ocult. El vídeo mostrava com un professor sortia una estona de classe i deixava d’encarregat a un nen per a apuntar a qui parlava a la pissarra. El mestre diu als nens que quan tornés, el nen que veies apuntat a la pissarra aniria al despatx del director. El nen encarregat d’apuntar a la pissarra ho passa molt malament ja que hi ha un nen que li insulta.Quan torna el mestre a la classe posa unes diapositives i no veu si hi ha algun nen apuntat a la pissarra o no.
Aquest vídeo dóna el missatge de que hem de ser coherents i hem de dir les coses que podem complir. El mestre no s’ha donat compte del conflicte que ha creat als alumnes.
El currículum actual explica les intencions i el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. Ha de servir realment al professor per a realitzar la seva feina. S’ha de situar entre la teoria i la pràctica, partint de la teoria però contextualitzant-se en la segona i donant al professor eines útils per a fer la seva feina. Ha de respondre a preguntes com per a què s’ha d’ensenyar, que s’ha d’ensenyar o que s’ha d’avaluar, entre altres.
Actualment la definició del currículum es una definició molt pragmàtica. La LOE defineix el currículum com: “el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei”
Altra definició és la de Coll, a l’any 1987. Coll situa el currículum entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.
Sacristan diu que els currículums expressen els valors dominants d’una societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.
El currículum actual té una sèrie de característiques. El currículum únic d’etapa, on podem adaptar els continguts però mai eliminar-los. S’hi fan les adaptacions i mesures de suport necessàries. El currículum com a instrument de treball, és un document per a què el professor desenvolupi i revisi la seva feina.
És un document obert i flexible. És obert perquè el centre escolar ho pot completar i es flexible perquè es pot adaptar a qualsevol context educatiu. És un currículum descentralitzat, es a dir, dóna molta autonomia per a la seva gestió i el seu desenvolupament.
És un currículum científic, basat en el constructivisme i des d’un punt de vista investigador. És un currículum sistemàtic, es converteix en un tot i la modificació d’un element afecta a un altre.
Aquest model de currículum requereix un professorat professional, amb molta formació i responsabilitat a la seva feina.
El currículum té diverses funcions: orientativa, de control social, etc... Segons aquestes funcions podem parlar si un currículum és obert o tancat. Si és obert el professor pot concretar i tancar el currículum. Si és tancat el professor no pot decidir el currículum ni tampoc pot triar la seva feina.
A Espanya tenim un model obert, podem classificar el currículum en tres nivells i correspon a cada nivell anar concretant i tancant objectius i continguts. El primer nivell ho forma el Ministeri més la comunitat autònoma, el segon nivell esta format pel centre i aquest fa el CC, o el que és el mateix la concreció curricular i el tercer nivell ésta format pel professorat i la programació de l’aula(PA).
Pedro Villarrubia, al seu bloc Discentia ,ha escrit un article sobre el currículum molt interessant.L’autor es qüestiona qui ha escrit el currículum, per a què serveix, perquè sempre ensenyem el mateix, etc...
Fa una reflexió sobre com el món va canviant i com l’educació no evoluciona. L’educació és repetitiva, anacrònica, disciplinar i avui en dia tenir una carrera universitària no garanteix trobar un treball.
Els mestres fan les seves classes, cerquen recursos, ensenyen esperit crític, canvien l’educació... sempre respectant el currículum.
Altre autor que ha escrit sobre aquest tema és Joselu. L’article es diu Maldito Curriculum i comença explicant que és el currículum. Mostra el dilema que tenen els professors entre ensenya de manera alternativa fent que els nens s’interessin pels continguts però no fer els mateixos continguts del currículum o ensenyar als nens el contingut del currículum i sabre que els nens no estan entenent bé el que està explicant.
L’autor explica el que implica el currículum, la presencia d’un professor que ensenya i alumnes que aprenen disciplinadament, encara que en la realitat no és així. També diu que el currículum és molt extens i es molt difícil fer-lo tot.
Jose Luis Castillo va opinar sobre el seu article i va dir que ell considerava el currículum com una eina no com un objectiu. El professor explica el contingut però no és el que crea el contingut del coneixement.
Es planteja si el professor és un dinamitzador que fomenta estratègies creatives, fa participar als alumnes i la realització del currículum és relativa o si el professor ha de seguir el currículum estrictament i no pot centrar-se en fer estratègies creatives, etc...
Felipe Zaya al seu article,El libro de texto es el curriculum, també va escriure sobre el currículum i parla sobre els diferents nivells del currículum. El primer nivell recau en les administracions educatives i tenen la responsabilitat d’ establir objectius d’aprenentatge.
El segon nivell recau en els centres educatius. Fa referència a la LOE i concretament en la part que parla sobre l’autonomia dels centres educatius. S’ha d’actuar segons les característiques de l’entorn social i cultural del centre.
El tercer nivell recau en el professor per fer la planificació d’activitats, i depèn de ell introduir aquestes activitats en el projecte educatiu.
També reflexiona sobre la quantitat excessiva de continguts que hi ha al currículum. En Zaya pensa que hauríem de mirar quins continguts son rellevants i quins no son tan importants per poder ensenyar millor als alumnes.
Explica que moltes vegades els mestres perden massa temps en pensar una manera d’explicar un contingut que no té molt de sentit, en compte d’estar ensenyant als alumnes habilitats comunicatives i lingüístiques.
Acaba el seu article dient que és difícil canvia de model, ja que es necessita més temps, s’ha de treballar en grup i té més dificultats, però per a resoldre un problema hem de fer un bon diagnòstic.
Estic d’acord amb la frase que va dir Gimeno Sacristan l’any 1985 que diu: “al sistema educatiu uns estudien l’educació, altres la decideixen i altres la realitzen”. Jo penso que qui hauria de decidir l’educació son els professors ja que son ells els que estan a les aules ensenyant als alumnes i veient els problemes que hi ha amb l’educació.
Els politics, els mestres i els alumnes haurien de treballar conjuntament per poder fer un bon currículum i un bon sistema educatiu . I també per poder solucionar les necessitats dels alumnes i del professorat.
M’ha paregut molt interessant el currículum ocult, ja que son practiques que a vegades fem sense donar-nos conta i estem ensenyant als nens coses que son dolentes per ells. Penso que a l’hora de fer una classe és molt important ser coherent amb les coses que diem i que després farem.
Un exemple és el vídeo que varem veure a classe, el encargado, perquè pens que aquesta pràctica de fer sortir al nen a la pissarra a apuntar quins dels seus companys parla quan el mestre ha de sortir fora li pot crear un conflicte molt gran amb els seus companys i pot fer que el nen no vulgui anar a l’escola.
Hem d’aconseguir llevar aquesta practica de l’escola perquè pens que encara es segueix fent.
Crec que el currículum que tenim ara té massa continguts i als nens no els hi dóna temps a assimilar-ho tot. Els professors a vegades expliquen les matèries apresa perquè sinó no poden donar tot el que hi ha al currículum encara que els nens no hagin entès bé aquests continguts. El currículum hauria de ser una eina més per als professors i no l’objectiu de l’aprenentatge.
Penso que haurien de revisar el currículum i llevar molt de contingut. D’aquesta manera els professors podrien emprar molt més temps en explicar als nens les matèries i a més podrien preparar-se millor les classes i fer-les més participatives i creatives. Pens que així els nens entendrien bé els continguts i s’interessarien més per les matèries.
M’agrada’t molt l’article que ha escrit Pedro Villarrubia al seu bloc perquè es qüestiona qui ha escrit el currículum o per a que serveix. Penso que ens hem acostumat a seguir un guió i no ens hem plantejat que aquest guió no esta ajudant als nens a millora la seva educació.
L’article que ha escrit Joselu, també m’ha paregut molt interessant perquè mostra com els professors volen ensenyar als nens amb mètodes diferents perquè s’interessin més pels continguts però no poden perquè no estan en el currículum i a més utilitzant aquests mètodes tampoc tindrien temps de donar tots els continguts.
Penso que l’administració pública hauria de col•laborar més amb els professors i preguntar als alumnes com veuen el sistema educatiu. Crec que d’aquesta manera podríem fer que l’educació avances una mica i el que és més important milloraria l’educació dels nens.
Per concloure la meva entrada, he trobat un vídeo que parla sobre el currículum ocult i l’actitud que ha de tenir el mestre a l’escola. El vídeo explica que hem de tenir molta cura de com actuem davant dels infants, ja que ells després actuen igual que nosaltres. També he trobat una foto que representa un mapa conceptual d’estratègies de com implantar un currículum.
http://www.flickr.com/photos/21218849@N03/3481988451/sizes/m/in/photostream/
No hay comentarios:
Publicar un comentario