El dimarts per a introduir el tema varem veure un vídeo de Jose Luís Castillo, un professor de Biologia i Geologia al institut Celia Vinyas d’ Almería, molt interessant que parlava sobre aquest tema.
Aquest mestre explica que hem de reinventar l’avaluació i la professió docent. Tot el que ensenyem als nens fa referència a la qualificació.
Els nens aprenen amb el llibre de text , després fan un exercici final , que és l’examen, on repeteixen el que diu el llibre. Això es el que hem de canviar, aquesta manera d’ensenyar i principalment la manera d’avaluar als alumnes.
L’Administració publica fa un poc més difícil canviar la manera d’avaluar, ja que classifica als alumnes segons les seves notes.
Jose Luis diu que hem millorat molt en l’àmbit educatiu, però encara tenim que millora molt més.
El currículum es el passat, ara hem d’abordar el que no coneixem per canviar l’educació.
Col•laborar, compartir o dissenyar son accions clau en el futur educatiu, encara que de moment l’avaluació no representa aquestes accions. Un exemple de com podria ser l’avaluació seria explicar el cicle de l’aigua a l’any 2030 i no explica l’actual.
Es molt important l’integració de les famílies en l’educació. Els pares han de preguntar als fills com han après a l’escola o per exemple que faran amb els conceptes que han après.
Conclou dient que l’avaluació ha de ser orientadora, personalitzada, participativa.. i a més l’hem de diferenciar de la qualificació.
Hi ha frases molt interessants que defineixen lo important que és l’avaluació:
“Diguem com avalues i et diré com ensenyes” o “l’avaluació condiciona el procés d’aprenentatge”.
Antoni Zabala, en el seu llibre 11 ideas clave, també parla sobre aquest tema. Explica que l’avaluació a l’escola ha de dirigir-se a tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i no només als resultats aconseguits pels alumnes sinó a totes les parts que intervenen en el procés d’aprenentatge, com poden ser les activitats que promou el professor, les experiències que realitza l’alumne i els continguts de l’aprenentatge.
Estam mediatitzats per la historia de l’ensenyament i especialment pel paper que aquesta ha tingut en l’educació formal.
Es necessari disposar d’instruments que identifiquin als nens que puguin tenir èxit en cursar estudis superiors. Per atendre aquesta funció selectiva utilitzem proves que consisteixen en donà la resposta per escrit sobre el coneixement que tenim d’un tema o resoldre exercicis i problemes més o menys estandarditzats.
Les proves d’accés a la universitat condicionen totes les proves anteriors, de manera que el que aquí avaluen es converteix en els vertaders continguts de l’ensenyament. Aquests continguts poden ser avaluats mitjançant una prova escrita i en un temps determinat, deixant d’avaluar molts continguts importants.
Unaltre qualitat de l’avaluació es el caràcter finalista de qualsevol prova o examen que fa que el vertader objectiu de l’ensenyament sigui la superació de proves. Fa que les proves, que son un mitjà per adquirir informació sobre els aprenentatges adquirits passin a convertir-se en la finalitat de l’ensenyament.
L’avaluació s’associa a una prova que pretén reconèixer si l’alumne a après o no sobre uns continguts generalment conceptuals, a partir d’unes proves senzilles de paper i llapis. Es redueix amb una nota que pretén incloure tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i la nota aconseguida a través de l’examen és el medi fonamental perquè l’alumne faci l’esforç durant el procés d’aprenentatge ignorant atribuir sentit a la feina que ha de realitzar.
Avaluar per competències és reconèixer la capacitat que un alumne ha adquirit per donà resposta a situacions més o menys reals.
Només podem avaluar per competències si l’avaluem en el mateix moment en que es planteja la circumstancia que exigeix ser competent.
Hem de pensar en els problemes que la vida pot donà als alumnes i formar a aquest amb l’intenció de que siguin capaços de respondre de la manera més eficaç possible davant d’una situació poc previsible.
L’objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l’alumne a que millori el domini d’una competència determinada i per això es necessari conèixer quines son les seves dificultats per establir estratègies d’aprenentatge, disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació existents relacionats amb el problema i sabre triar l’esquema d’actuació més adequat per solucionar-ho.
Els indicadors d’assoliment representen un anàlisis de la competència en funció de l’establiment i l’observació d’aquelles conductes de l’alumne que permetin valorar el grau de domini de la competència.
En aquest llibre explica que no podem avaluar els conceptes de la mateixa manera que els fets o les actituds.
Per avaluar els fets ho hem de fer mitjançant una pregunta senzilla, ja sigui oral o escrita.
Tradicionalment a l’escola avaluaven els fets memoritzant i valoraven si sabies reproduir-los o no.
Els conceptes és poden avaluar a partir d’observar l’ús que és fa del concepte i la resolució de problemes que impliquin l’ús d’aquest.
Podem avaluar els procediments fent una observació de situacions on es fan servir aquests procediments, s’ha de valorar si es sap aplicar o no, no podem valorar-lo memoritzant.
Per valorar l’actitud, ho podem fer mitjançant l’observació del comportament de l’alumne en situacions conflictives que es presenten.
Per tenir un bon coneixement del procés que segueix l’alumne, és imprescindible que els mètodes d’ensenyament donin informació constant de com el nen esta sent competent.
Segons Escomilla, hi ha diferents tipologies d’avaluació que son, segons la seva finalitat,la seva aplicació, segons l’extensió, segons la relació amb l’avaluador i sgons el criteri de comparació.
Dins de la finalitat, hi podem trobar tres tipus d’avaluació diferent.La primera és l’avaluació de diagnòstic o inicial, que serveix per detectar a quin nivell comença l’alumne el procés d’aprenentatge i a partir de quin punt continua. La segona és l’avaluació sumativa o integradora, que és el camí que ha seguit l’alumne del seu procés d’aprenentatge, informant del seu punt de partida i la tercera és l’avaluació formativa o reguladora que orienta, regula i corregeix el desenvolupament formatiu a l’hora de cercar informació constant durant el procés d’aprenentatge. És la més apropiada per l’avaluació processual.
A partir de la tipologia de l’aplicació, sorgeixen tres tipus d’avaluació diferent. L’avaluació inicial o el principi de l’aprenentatge, l’avaluació final que es dóna al final de l’aprenentatge per comprovar si l’alumne ha après els objectius i l’avaluació processual que és dóna durant el procés d’aprenentatge al llarg d’un període de temps determinat.
Dins de l’extensió, hi podem trobar dos tipus d’avaluació, la parcial on orientem l’estudi de determinats elements o parts de la totalitat i la global que és el conjunt de l’aprenentatge après i determina aspectes clau d’un conjunt.
Segons la relació amb l’avaluador, hi podem trobar dos tipus d’avaluació. L’externa on els agents avaluadors no han participat en el procés d’aprenentatge. Un exemple son els informes Pisa.
L’interna, on els participants realitzen l’avaluació. Dins d’aquesta avaluació tenim tres avaluacions diferents. La primera és l’autoavaluació, l’avaluador i l’avaluat son la mateixa persona i ha de ser realitzada tant pel mestre com per l’alumne. La segona és l’heteroavaluació, l’avaluador i l’avaluat no son la mateixa persona i per tant una persona avalua la feina de l’altre i la tercera és la coavaluació, on els subjectes s’avaluen mútuament.
I l’últim tipus d’avaluació és el criteri de comparació on també trobem diferents tipus d’avaluació. L’avaluació criterial, compara el nivell que ha arribat l’alumne després del procés d’aprenentatge amb el nivell predefinit. L’avaluació normativa, es produeix quan el nivell del grup determina el patró del nivell de cada persona. L’avaluació inclusiva, és una avaluació molt innovadora i adapta el procés d’aprenentatge a les necessitats, les capacitats, els interessos i les motivacions dels alumnes.
Moltes vegades els mestres fan proves d’avaluació de diagnòstic als alumne per veure el seu nivell d’aprenentatge, encara que llavors comencen el llibre de text i no veuen si per on comencen a explicar els alumnes ja ho saben o no.
No podem fer sempre una heteroavaluació, ja que hem de tenir en compte el nostre procés d’aprenentatge.
Tots els diferents tipus d’avaluació es complementen entre ells, ja que per aconseguir una avaluació completa s’han de donar els diferents tipus d’avaluació.
Hem d’avaluar per poder veure les nostres errades i reorientar l’educació per entendre bé els conceptes.
Es molt important canvia la nostra manera d’avaluar, per poder canviar la manera d’ensenyar a l’escola.
Es incoherent donà un missatge innovador de l’ensenyament i després fer un examen a final de curs.
Segons Isabel Solé i altres autors l’avaluació implica que a vegades els judicis i les valoracions que fan els mestres dels alumnes sovint estan influïts per diferents factors i amb una observació no gaire acurada i objectiva.
Els alumnes generalment acabaran acceptant aquest judicis i valoracions que fa el mestre.
L’educació ha d’afavorir l’aparició de bons resultats.
Es molt important sabre perquè serveix avaluar i perquè ho fem. Una avaluació serveix per intervenir, per prendre decisions educatives, per observar l’evolució i el progrés de l’infant i per pensar si cal intervenir en diferents situacions, relacions o a les activitats de l’aula. També ha de millorar l’aprenentatge dels alumnes.
El més important és plantejar hipòtesis per a continuar aprenent i no emetre judicis dels alumnes que poden ser equivocats o no. Hi ha que donà confiança als alumnes i ajudar-los perquè puguin aprendre.
Amb l’avaluació els mestres també avaluen el seu projecte educatiu i la seva intervenció.
També es important veure com podem avaluar. Ho podem fer observant i tenint una actitud receptiva i oberta. Hem d’integrar l’observació en la manera de fer, es a dir, en els procediments.
L’observació a més de passiva i neutral pot ser participativa. Aquest últim tipus d’observació intenta avaluar la capacitat de millora i d’aprenentatge de l’alumne quan li proporcionen models i pautes. Un exercici per treballar això pot ser fer un diari de classe.
Altre punt important és la forma de gestionar l’avaluació. A cada nen l’hem d’explicar de manera diferent l’avaluació, ja que cada nen és diferent.
A l’hora de parlar sobre aquest tema el llenguatge ha ser diferent tant pels pares, pels infants i pels alumnes.
Pels pares el llenguatge ha de ser comprensible per a entendre-ho bé, pels infants el llenguatge ha de ser motivador, per a que continuïn mostrant interès per aprendre i pels alumnes ha de ser un llenguatge clar, perquè entenguin les seves errades i les puguin corregir.
L’avaluació es produeix a partir de l’ interacció entre el professor i l’alumne. Es molt important l’avaluació que fa el mestre pels infants, ja que els nens veuen quines son les seves capacitats i possibilitats de tenir èxit durant l’etapa escolar.
Els mestres que tinguin els nens durant els primers anys els hi pot condicionar el seu futur a l’escola. La família ha de conèixer com avalua el professor per poder ajudar al nen durant el seu aprenentatge.
Sempre que acabem una etapa o un cicle, hem de començar un altre per continuar aprenent, sobretot els mestres que han d’estar formant-se constantment.
Varem veure a classe una conferència de Neus Sanmartí, una gran referent en el tema de l’avaluació i el seu lema és: "l’avaluació és el motor de l’aprenentatge."
Per aquesta mestra la funció més important de l’avaluació es aprendre i per això hem de canviar la nostra manera d’avaluar.
Una persona es competent quan és capaç d’autoavaluar-se i prendre decisions per si mateix. Ser una persona competent és difícil però per a aconseguir-ho tots els professors han de treballar conjuntament.
L’avaluació és un procés que consta de diferents etapes. La primera etapa és recollir informació del tema que volem tractar, la segona etapa és analitzar l’ informació i emetre un judici i en funció del resultat hauré de prendre una decisió o una altra.
Una vegada que hem pres una decisió podem triar entre decisions socials, on es classifiquen, seleccionen, qualifiquen i orienten als alumnes i decisions pedagògiques, on els alumnes a mesura que aprenen els hi anem ajudant a aprendre a autoavaluar-se.
Dins de les decisions pedagògiques trobem l’avaluació formativa, on l’aprenentatge el regula el mestre i l’avaluació formadora, on l’alumne és capaç de regula l’aprenentatge.
Els alumnes que tenen bones notes tenen una bona capacitat d’autoavaluar-se, en canvi els alumnes que no tenen tan bones notes mai no saben si el que han fet esta bé o malament.
Segons Neus Sanmartí, hi ha diferents vessants dins de l’avaluació una és aprendre a aprendre que és una competència que consisteix en ser capaç de veure les nostres errades i corregir-les i l’altra és l’autonomia que consisteix en que l’alumne faci les coses de manera autònoma.
Per aconseguir autoavaluar-nos a vegades hem de treballar la coavaluació. Podem veure el treball d’altres persones per veure les nostres errades.
El millor instrument per a aprendre és un portafoli, on l’alumne reflexiona el que ha après durant el curs.
Per fer activitats per aprendre hem de seguir tres passos molt importants. El primer és tenir clar l’objectiu de l’activitat, el segon és planificar bé l’activitat i el tercer tenir molt clar els criteris d’avaluació que volem utilitzar.
Hem d’aprendre ha fer bones preguntes. A l’hora de fer un examen les preguntes han de ser productives, és a dir, diferents a les preguntes que es fan a classe i diferents del llibre de text, contextualitzadesque son preguntes relacionades amb l’entorn i que el destinatari no sigui el mestre, ja que els nens ho expliquen millor a altres companys.
A l’hora de qualificar ho podem fer mitjançant una rubrica en totes aquelles activitats que hem de valorar durant molt de cursos i amb diferents professors, per exemple, l’assignatura de matemàtiques.
Per concloure, Neus Sanmartí diu que sinó canviem l’avaluació el nostre sistema educatiu no va endavant.
Jo penso que tots els autors que he citat tenen part de raó sobre aquest tema.
Crec que l’examen només es per veure si saps o no el contingut, però no hi ha que oblidar-se de donà sentit al treball i l’esforç que fem. Molts d’alumnes només es preocupen de treure una bona nota el dia de l’examen i no es preocupen si han après el contingut o no.
No només hauríem d’avaluar els continguts en un examen escrit, sinó també hauríem de valorar l’expressió oral, ja que a l’escola no ens han ensenyat a parlar davant de molta gent, per exemple, no ens han ensenyat a fer exposicions.
Estic d’acord amb Escomilla sobre les diferents tipologies d’avaluació, però pens que les més importants son l’autoavaluació, l’heteroavaluació, la coavaluació i l’avaluació inclusiva.
L’autoavaluació es important perquè sinó sabem si hem fet bé o malament un treball o un examen no podrem sabre si hem entès bé el contingut. Crec que l’han de fer tant els alumnes com els mestres.
L’heteroavaluació es important perquè pens que sempre es interessant tenir unaltre punt de vista sobre el teu treball.
La coavaluació és important perquè els nens aprenen a avaluar-s’hi entre companys i al mateix temps aprenen a veure les seves errades.
L’avaluació inclusiva és principal perquè tots els nens aprenguin. Hem d’adaptar el procés d’aprenentatge a cada nen perquè cadascun té el seu ritme d’aprenentatge, les seves capacitats i les seves motivacions.
Pens que és molt important que els mestres abans d’emetre judicis sobre qualsevol alumne han de veure les capacitats que té aquest des d’un punt de vista objectiu, perquè si s’equivoquen a l’hora d’emetre un judici pot crear a l’alumne idees equivocades sobre les seves capacitats i desmotivar a l’alumne.
Crec que els mestres han d’animar sempre als alumnes a continuar estudiant, fomentar les seves capacitats i motivar-los. Han d’ensenyar-los a autoavaluar-se i a prendre decisions per ells mateixos perquè siguin persones competents.
També es molt important que la família parli amb el professor per conèixer com va el nen i que el mestre expliqui a la família la seva manera d’avaluar. Si el mestre i la família col•laboren el nen aprendrà molt més.
Després d’haver vist la conferencia de Neus Sanmartí, pens que hi ha dos punts molt interessants.El primer punt son els passos que hem de seguir per fer una activitat per aprendre. Seguint aquests passos els nens aprendran molt bé els continguts, a planificar activitats i el més important aprendran a autoavaluar-se i a avaluar als seus companys.
El segon punt és que hem d’aprendre ha fer bones preguntes per fer pensar als alumnes, perquè reflexionin el que han après i perquè puguin relacionar diferents matèries.
Per concloure aquesta entrada,he trobat un vídeo molt interessant que fa un recorregut pels diferents punts de vista de l’avaluació de l’educació i mostra una nova forma d’avaluar, una avaluació integral dels aprenentatges que està molt relacionat amb tot aquest tema.
http://www.flickr.com/photos/ofernandezberrios/5215235205/sizes/m/in/photostream/
No hay comentarios:
Publicar un comentario