Quinta setmana

Aquestes setmanes a classe hem parlat sobre les competències bàsiques i hem vist una conferencia d’Antoni Zabala.

La necessitat de conceptualitzar el terme competència, ha provocat l’aparició de diferents definicions complementaries, encara que a vegades amb petites diferencies.

En l’àmbit laboral a partir de les definicions de McClelland, Tremblay o el Ministeri de treball i Assumptes socials podem extreure una sèrie de conclusions. La finalitat de les competències es realitzar tasques eficaçment, estan relacionades amb un acompliment professional i posar en practica un conjunt de coneixements, habilitats i actituds.

En l’àmbit educatiu, partim de definicions del Consell Europeu, Monereo o de Perrenoud i podem concloure que les definicions recullen les idees principals de l’àmbit laboral però tenen un nivell més alt de profunditat i extensió a l’hora d’aplicar la competència i precisant com es mobilitzen els components de la competència.

Zabala després d’analitzar totes aquestes definicions conclou que: ” una competència es la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses de manera eficaç en un context determinat. I per això es necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.”

Els components de la competència es centren en l’àmbit del saber, del ser i del sabre fer. En una competència es mobilitzen components actitudinals, procedimentals i conceptuals de manera interrelacionada.

Hem de partir de la necessitat d’intervenir davant una situació única i complexa en un context determinat i perquè sigui eficaç hem de seguir una sèrie de passos. Hem d’analitzar la situació, revisar els esquemes d’actuació que disposem i aplicar aquest esquema de forma flexible i adaptant-lo a la situació concreta mobilitzant tots els components de la competència.

Es diu que una persona es competent quan davant d’un problema actua mobilitzant de forma integrada coneixements, procediments i actituds i el problema sigui resolt amb eficàcia.

El motiu de l’aparició de la paraula competència ha set una conseqüència de la incapacitat per aplicar coneixements apressos a situacions reals, tant en l’ àmbit laboral com en la vida diària.

Al llarg del s. XX van sorgir pedagogies alternatives que defensaven que els nens havien de tenir un aprenentatge per competències en contra de l’escola tradicional, on l’aprenentatge es basava en la memorització mecànica dels continguts.

L’aprenentatge per competències es una proposta per superar l’aprenentatge memorístic, es adir, superar l’acció per l’acció, l’activisme. Necessitem aprendre coneixements, fets i principis. El que volem aconseguir amb aquest aprenentatge es intentar donar resposta a un aprenentatge significatiu.

Per aprendre hem de fer activitats per a que ens ajudin a entendre el món on vivim i respecte a la memorització de continguts hem de sabre quan, com i perquè hem de realitzar aquestes activitats.

La millora de la competència implica la capacitat de reflexionar sobre la seva aplicació i per això es necessari tenir un coneixement teòric.
Per a solucionar un problema necessitem tenir uns coneixements i dominar uns procediments.

L’escola te un paper fonamental, ja que ha de formar ciutadans autònoms i participatius. Encara que el paper pot variar, potser selectiu i propedèutic on l’objecte d’estudi son les matèries, o pot donar una formació integral, on l’objecte d’estudi son les competències.

Les competències que aprendran a l’escola es podran desenvolupar en diferents àmbits: social, interpersonal, personal i professional. Es coneixen com competències generals.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit social ha de poder participar activament en la transformació de la societat, intervenir de manera critica i favorable i valorar-la per a que sigui més justa, solidaria i democràtica.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit interpersonal ha de poder relacionar-se, comunicar-se i viure amb els demes amb comprensió, tolerància i solidaritat.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit personal ha de poder exercir de forma responsable l’autonomia o la cooperació mitjançant el coneixement i la comprensió de si mateix, de la societat i de la naturalesa.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit professional ha de poder exercir una feina professional segons les seves capacitats, a partir de coneixements i habilitats de la professió de forma responsable i que pugui satisfer les seves motivacions i expectatives del desenvolupament professional i personal.

Les competències especifiques han d’incloure els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Per a aprendre hem de tenir en compte els components de la competència, que son l’aprenentatge dels fets, l’aprenentatge per conceptes, l’aprenentatge dels procediments i l’aprenentatge de les actituds.

L’aprenentatge dels fets son necessaris per poder comprendre la majoria de les informacions i problemes que sorgeixen en la vida professional i quotidiana. Un fet s’ha après quan hem entès el concepte i a més el podem aplicar a la vida real.

L’altre tipus d’aprenentatge, per conceptes, es dóna quan hem set capaços d’entendre un concepte , aplicar-ho en situacions concretes i construir noves idees.

L’aprenentatge dels procediments, es dóna a partir d’un contingut procedimental, i s’aprèn mitjançant un procés d’exercitació a partir de models experts.

L’aprenentatge de les actituds, es dóna a partir d’un contingut actitudinal, i engloba valors, actituds i normes. Implica l’anàlisi dels factors positius i negatius , una implicació afectiva i una valoració de la pròpia actuació. Les actituds s’aprenen vinculant-nos afectivament amb aquella actitud. Vivint i reflexionant sobre el que es fa.

Per a ser competents principalment hem de dominar la part procedimental, ja que es la part on hem de posar en practica els nostres esquemes d’actuació. El que hem de fer a l’hora d’aprendre un procediment es interpretar la situació, identificar els problemes per a resoldre aquesta situació o revisar els esquemes d’actuació.

Es molt important a l’hora d’aprendre tenir una bona actitud. La part emocional de l’aprenentatge es principal. Hem de plantejar les coses per a que la part emocional es quedi coberta.

En el llibre d’Antoni Zabala, 11 ideas clave, podem trobar 4 principis per a ensenyar competències.
El primer, consisteix en partir de situacions reals perquè tingui sentit el que expliquem, es a dir, donar significatividad al tema,
El segon, consisteix en partir de situacions complexes, ha de ser l’objecte prioritari de l’ensenyament
El tercer, consisteix en partir del procediment, on s’hagi d’aplicar el concepte après i el quart principi consisteix en partir del contingut i combinar tots els components des d’un punt de vista funcional.

Una actitud competent implica ser capaç de reconèixer els conceptes i que tècniques i actituds son necessàries per ser eficients en situacions complexes i sabre aplicar-ho correctament en moltes ocasions.

S’aprèn mitjançant una bona organització de l’aula, la participació dels alumnes per establir normes de convivència i fent visibles els diferents ritmes d’aprenentatge. En aquest cas es dóna l’aprenentatge entre iguals, on els nens s’ajuden entre ells.

Per aprendre necessitem disciplines per poder explicar coses concretes d’una matèria complexa. El coneixement disciplinar es necessari per la comprensió de la realitat, encara que no son suficients per aprendre.

Hi ha competències que solen assimilar-se en una sola disciplina, com es el cas de les matemàtiques, però n’hi ha d’altres competències que pertanyen a més d’una disciplina, es coneixen com interdisciplinars o n’hi ha competències que no tenen una disciplina concreta, que es diuen metadisciplinars, com per exemple, aprendre a aprendre.

Aprendre a aprendre es una competència transversal. En compte de treballar per àrees, treballem per projectes. Llavors, es una competència compartida.

Hem de donar un enfocament globalitzador a l’hora d’ensenyar competències. Partint de situacions reals.
Podem utilitzar diferents mètodes globalitzadors, com per exemple, anàlisis de casos, fer projectes de treball, etc...

Es molt important que hi hagi una dinàmica col•laborativa entre mestres per dur a terme aquests mètodes globalitzadors.

Hem de posar reptes dins de la zona de desenvolupament proper del nen, en funció de les nostres habilitats.

Estic d’acord amb en Zabala en aquest ensenyament per competències, perquè pens que amb aquest ensenyament arribarem a una formació integral de la persona, ja que apliquem els coneixements que aprenem a l’escola a la vida quotidiana.

Crec que hem de superar l’aprenentatge memorístic, perquè els nens només memoritzen els continguts, a vegades sense entendre el que estan memoritzant i llavors no ho saben aplicar a situacions reals, i hem d'implantar un aprenentatge per competències.

Pens que hem d’ensenyar partint de situacions reals, perquè això ens ajudarà a sabre solucionar els problemes que tinguem tant en la vida quotidiana com en el món laboral. Un exemple molt clar es el que va dir Zabala a la conferencia que vam veure a classe sobre les fraccions i el màxim comú divisor. Tots els que hi havia a la conferencia es recordaven de les fraccions i s’havien aplicar-ho a la vida diària, en canvi poca gent es recordava del màxim comú divisor i molt menys es recordaven de com aplicar-ho a la vida.

M’agrada molt la idea que te en Zabala sobre com s’aprèn. Pens que es molt important una bona organització de l’aula. Els nens es podrien posar en grups i cadascun encarregar-se d’una feina, així els nens aprenen a tenir responsabilitat i ha ser responsables. També es interessant perquè hi hauria nens dins del mateix grup que sabessin més i així podrien ajudar als altres nens que l’hi resultes més difícil. D’aquesta manera aplicaríem l’aprenentatge entre iguals. Amb aquest tipus d’aprenentatge els nens es donen compte si han après el tema o no.

També hem pareix molt interessant l’idea de la participació dels alumnes a classe per establir normes de convivència, perquè ells mateixos pensen normes per a que dins la classe puguen conviure tots i estan reflexionant. Es important també que els alumnes participin a classe per preguntar els dubtes que tinguin, ja que sinó ho fan no entendran bé el contingut.

Ensenyar competències partint de situacions reals m’agrada molt, perquè pens que d’aquesta manera els nens podran aplicar millor els coneixements a la vida real i en el futur seran persones competents. I en aquest punt es molt important la col•laboració entre professors perquè podran ensenyar competències als nens fent, per exemple, projectes de treball ajuntant dos o més assignatures.

L’idea d’aprendre a aprendre es interessant perquè mai a l’escola ens han ensenyat formes d’aprendre. Sempre ens han dit de fer exercicis, copiar a la llibreta o memoritzant i n’hi ha moltes maneres d’aprendre. Per exemple, per aprendre historia podríem aprendre utilitzant estratègies perquè sigui més fàcil, però per aprendre matemàtiques la manera mes fàcil d’aprendre es fent exercicis.

A l’hora de posar reptes als nens hem de tenir clares les seves habilitats, així aniran desenvolupant-les i saben les habilitats que poden fer millor o les habilitats que necessiten millorar.
Arribar a ser una persona competent es difícil perquè hem de sabre seguir una sèrie de passos per arribar a solucionar un problema. Hem de sabre identificar el problema, utilitzar un esquema d’actuació adequat i tenir una bona actitud.
Per això, l’escola es fonamental. Si a l’escola aprenguéssim per competències ja ensenyaríem als nens des de molt petits a ser competents i en el futur podrien solucionar tots els problemes que tinguessin.

He trobat una conferencia d’Antoni Zabala molt interessant que parla sobre les competències i esta dividida en 4 parts. En aquesta conferencia explica que son les competències i com ensenyar-les. Esper que us agradi.


Part 1



Part 2



Part 3



Part 4