L'objectiu de l'Educació és formar éssers aptes per a governar-se a ells mateixos, i no per a ser governats pels demés. Herbert Spencer

lunes, 12 de diciembre de 2011

Vuitena setmana

Aquesta setmana a classe hem parlat sobre l’educació infantil i les rutines.

Varem començar la classe veient una entrevista que va fer Fernando Trujillo a una mestra d’educació infantil, que tractava sobre les rutines. Aquesta mestra explicava lo important que son a l’educació infantil les rutines, i com les cançons ajuden a seguir-la, i l’organització del temps. També contava el dia a dia dels nens a l’escola i que és molt important explicar els continguts mitjançant els jocs. Explicava que a l’hora de gestionar el temps i les rutines és molt important tenir en compte l’edat del nen i la maduració d’aquest.

Les competències i la relació amb els companys comencen amb les rutines, i aquestes marquen el temps dins l‘aula. Una vegada que els nens saben el que tenen que fer sempre les segueixen. Les rutines donen seguretat als nens i a més els hi ajuden a assolir hàbits tan importants com son la neteja i l’alimentació.

A classe els nens aprenen mitjançant jocs i cançons, ja que és una forma molt divertida i amena d’ensenyar-los. També és molt important la col•laboració de la família amb els mestres per a que el nen assoleixi bé les seves rutines. Com també cal prestar atenció individualitzada als nens, ja que cadascun aprèn al seu ritme.

El currículum ens dóna una idea del que tenim que treballar a classe, però hem de tenir en compte la maduració del nen. No podem ensenyar un contingut nou si els nens no han après l’anterior.

Abans l’educació infantil era més assistencial, és a dir, els pares portaven als fills als jardins d’infància perquè havien d’anar a treballar i no tenien amb qui deixar als fills.

L’educació infantil no és obligatòria però és molt recomanable, perquè els nens quan van a l’escola ja estan acostumats a seguir unes rutines i a estar amb els seus companys.

Esta dividida en dos cicles, de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys. Durant el primer cicle els nens comencen a estructurar els seus vincles afectius, intenten resoldre les necessitats d’alimentació i neteja autònomament, tenen la necessitat de moviment i de joc i per últim, la família i l’escola han de treballar juntes. Durant el segon cicle els nens van dominant el llenguatge verbal, van assolint molta autonomia en els seus hàbits personals i com també passava al primer cicle, la comunicació entre la família i el mestre és molt important.

Aquesta etapa té una sèrie de finalitats, com son potenciar el desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel•lectual tenint en compte la diversitat dels nens, compensar les desigualtats socials i culturals i preparar als nens per anar a l’escola.

Delors, va escriure els 4 principis bàsics de l’educació i son saber ser, saber, saber fer i saber conviure. Els eixos de l’educació per a la vida son l’educació per competències, desenvolupant una sèrie de capacitats per aprendre més aviat, per a que els nens s’adaptin millor al sistema educatiu.

L’educació es una garantia per l’aprenentatge i per gaudir d’ell. És un criteri de qualitat pels governs impulsar l’educació infantil. La LOE impulsa l’educació del 0 als 3 anys i dels 3 a 6 anys i no és obligatòria, encara que l’estat ofereix totes les places escolars per cicle, perquè hi hagi un 100% d’escolaritat.

Hem de crear places per a persones que realment necessiten estimular als nens o estiguin en descompensacions socials.

El currículum a l’educació infantil té tres parts que son:desenvolupar el jo, el coneixement del medi i el llenguatge. Totes aquestes parts giren entorn al jo. És psicopedagògic i psicològic, i no esta distribuït per àrees.

A l’etapa d’educació infantil volem que els nens es construeixin com a persones, fent activitats globalitzades i plantejant una situació real i conflictes, i aquests ens han de dur a plantejar-nos altres preguntes.

El paper de la família es molt important i aquesta ha de poder participar a l’escola i fomentar l'estudi del nen. La família ha de deixar que el nen experimenti amb el seu voltant perquè aprengui autònomament.

Al llibre, aprendre i ensenyar a l’educació infantil, d’Eulalia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé es parla sobre l’educació infantil. Les tres autores consideren que aquesta etapa té entitat pròpia.

És essencial saber què volem ensenyar i per què. A partir d'aquí trobarem les diverses maneres d'assolir el nostre objectiu. La reflexió sobre què volem que aprenguin els infants durant aquesta etapa és un element fonamental per proporcionar coherència al seu aprenentatge.

Els nens aprenen a través de la relació que estableixen amb els objectes i les persones. Es fonamental proporcionar experiències variades als nens i ajudar-los a establir relacions amb tot el que experimenten.

És important identificar les particularitats de cada cicle ja que això ens ajudarà a determinar els objectius propis que volem assolir en cada un d’ells. És obvi que hi ha diferències entre el que necessiten els infants d'un any i el que necessiten els de quatre, la identificació d'aquestes necessitats diferents ens ajuda a pensar en el currículum propi de cadascuna de les edats i dels dos cicles.

Les propostes curriculars constitueixen documents orientadors per a la pràctica educativa. La seva lectura, anàlisi i discussió entre els mestres contribueix a aclarir els referents dels quals es parteix i a prendre decisions més coherents i compartides.

Segons les autores d'aquest llibre, és important que pensem què volem treballar, però també cal pensar per què fem una cosa o una altra. Els objectius educatius han de ser la base de totes les decisions que prenem a l'escola.

És imprescindible que els nens es sentin a gust a l'escola, que es sentin competents. La seva personalitat es construirà sobre bases sòlides si aconseguim que s'interessin per l'establiment de relacions amb la mestra i amb els altres infants.

És obvi que hi ha que intervenir en la pràctica educativa, però no cal oblidar la importància de l'observació, d'escoltar què diuen els infants, etc. Convé tenir en compte que ens poden ensenyar molt sobre la seva manera d'entendre la realitat si escoltem les interpretacions que fan del món que els envolta.

La individualització, és a dir, l'establiment d'una relació personal i ajustada dels mestres amb cada nen, és un element imprescindible de la pràctica educativa en aquestes edats.

A l'escola infantil cal contemplar, al llarg de la jornada escolar i del curs en general, diferents àmbits d’ intervenció. Cada un d'ells permet als diferents alumnes aprendre tots els continguts propis de l'etapa.
Durant la jornada escolar i el curs en general s’ha d’anar diversificant el tipus d'activitats a partir d’una organització clara i estable.

El treball en equip no és opcional, és un requisit per a un ensenyament coherent i de qualitat. Treballar conjuntament exigeix algunes condicions institucionals, suport extern, actituds i estratègies positives per part de cada un dels membres de l'equip per afavorir la tasca compartida. La claredat en la distribució de competències i responsabilitats, el respecte mutu, la capacitat d'escoltar, la capacitat d'identificar i destacar els aspectes positius, la capacitat d'afrontar i resoldre problemes i la tendència al consens són aspectes que incideixen notablement en el grau i nivell del treball en equip.

L'elaboració d'un projecte de centre és una eina principal per progressar en una proposta educativa de qualitat, ja que exigeix el treball en equip al voltant de qüestions fonamentals, per exemple, què ensenyem i per què, o Quan i com ho fem. El projecte curricular de centre s’ha d’anar modificant i enriquint constantment a partir de les intervencions i actuacions que realitzem.

No hi ha una única manera de procedir per elaborar el projecte curricular de centre. Cada equip, segons la seva història i els interrogants que es plantegi o farà d’una manera i d’una altra: més pautat i dirigit, més obert, més compartimentat o més compartit, més autònom o amb suports diversos. Lo important no és com es fa, sinó el que suposa fer-ho, ja que constitueix un progrés cap a una pràctica més reflexionada, compartida, i consensuada entre tot el professorat.

Començaré la meva reflexió felicitant a Eulalia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé pel llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil, ja que hem pareix molt interessant perquè explica coses molt importants sobre aquesta etapa educativa, com per exemple, el joc, l’atenció a la diversitat o les rutines entre altres temes.

Estic d’acord quan diuen que és molt important sabre que volem ensenyar i perquè, tenint en compte els objectius que han d’assolir els nens a cada cicle, ja que pens que hem de posar objectius als nens que puguin complir i els faci superar-se cada dia i a més hem de tenir en compte que cada nen té un ritme d’aprenentatge diferent.

Unaltre punt molt important és que el nen ha d’estar a gust a l’escola, i ha de tenir una bona relació amb la mestra i els seus companys, perquè crec que en aquesta etapa hem de fomentar que al nen li agradi anar a l’escola i aprendre. Hem de plantejar als nens petits reptes perquè és sentin realitzats i tinguin interès en continuar aprenent.

Crec que hem de tenir una bona relació amb cada nen, perquè així podrem sabre si té qualsevol problema amb els companys i ajudar-li o sabre si va assolin tot el que es fa a l’aula. El nen ha de confiar en la seva mestra, ja que pens que en aquesta etapa és molt important que hi hagi aquest vincle afectiu. Sempre hem d’escoltar als nens, perquè ens poden ensenyar el seu punt de vista de la realitat i nosaltres ho podem aprofitar perquè aprenguin més.

Pens que el professorat ha de treballar en equip en totes les etapes educatives, però especialment han de treballar junts en aquesta, perquè és quan els nens comencen a aprendre els hàbits alimentaris, de neteja,d’alimentació... També podem reflexionar sobre la nostra practica educativa i a més veure l’educació amb un punt de vista diferent. Treballant en equip millorem la qualitat de l’ensenyament del nen.

És molt important realitzar un projecte de centre, perquè aquí expliquem coses bàsiques per l’educació dels infants, com per exemple, que ensenyem i perquè o com avaluem. En aquest projecte hem de treballar en equip tot el professorat fent practiques més reflexives i compartint-les amb altres professors.

Hem de tenir clar els continguts dels dos cicles que formen l’educació infantil, ja que a cada cicle els nens aprenen unes coses o unes altres. No ens podem avançar a ensenyar als nens continguts d’un cicle superior sense tenir clar si han assolit l'anterior, perquè podem confondre als nens.

Altre punt important és el paper que juga la família en aquesta etapa. Es necessari que els pares i els mestres treballin junts en l’educació dels nens, perquè aquests aprenguin bé les rutines que ensenyen els mestres a l’escola. A més, la família ha de poder participar a l’escola i el que és més important fomentar l’estudi del nen.

Per concloure aquesta entrada, he trobat un vídeo molt interessant on diferents professors i orientadors educatius expliquen la importància que té l’etapa d’educació infantil i la importància que tenen els diferents centres on s’imparteix aquesta etapa.


lunes, 5 de diciembre de 2011

Setena setmana

Aquesta setmana a classe hem parlat sobre el concepte de currículum i les seves característiques.

Els orígens del concepte del currículum es troben en l’obra de Bobbit escrita a l'any 1918, El currículum.S’han fet moltes definicions del currículum que es poden agrupar en diferents autors i diferents vessants.

L’any 1985 Gimeno Sacristan va fer veure una divisió del currículum. Deia que al sistema educatiu uns estudien l’educació, altres la decideixen i altres la realitzen. Amb aquesta frase volia dir que els mestres estudien l’educació, els politics la decideixen i els alumnes la realitzen. Tant els politics, com els mestres i com els alumnes treballen per separat.

El currículum que tenim és obert i flexible, s’ha d’anar concretant fins arribar a la realitat de l’aula. Ha de passar un procés, primer l’administració ho ha de revisar i després el mestre ho tanca i decideix aquest currículum. La correcció que fa el mestre del currículum la fa agafant el llibre de text i veient quins temes hi ha.

Gimeno Sacristan divideix el currículum en cinc corrents diferents a l’any 1989. La primera és el currículum com estructura organitzada de coneixements, es a dir, s’estructura en torn de les assignatures.
La segona és el currículum com a sistema tecnològic de producció, que vol donar uns objectius d’aprenentatge. La tercera és el currículum com a pla d’instrucció, ha de definir objectius, continguts, metodologia i avaluació. La quarta és el currículum com a conjunt d’experiències d’aprenentatge, que son les experiències que viu l’alumne a l’escola. I l’ultima corrent és el currículum com a solució de problemes, ha de proporcionar les bases per a planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.

Altre autor, Serafí Antúnez, defineix tres vessants diferents del currículum. Una vessant és veure el currículum com un conjunt de coneixements que han de sabre els alumnes. L’altra vessant és que el currículum ha de donar uns objectius d’aprenentatge que l’alumne ha de assolir. I l’ultima vessant considera el currículum com tots aquells coneixements que els alumnes aprenen a l’escola, considerant també el currículum ocult, es a dir, tot allò que els alumnes aprenen a l’escola sense que el professor en tingui la intencionalitat. Son practiques irreflexives, que no tens intenció de fer, però els alumnes ho capten com si fossin paraules.

El currículum ocult pot transmetre un missatge equivocat als nens, com per exemple, si en una classe els nens estan cridant i la mestra entra cridant a classe o també pot ser sexista, per exemple, quan un boig es porta malament moltes vegades es diu digueu-li a la mama que vengui.

Varem veure un vídeo que es deia el encargado i tractava sobre el currículum ocult. El vídeo mostrava com un professor sortia una estona de classe i deixava d’encarregat a un nen per a apuntar a qui parlava a la pissarra. El mestre diu als nens que quan tornés, el nen que veies apuntat a la pissarra aniria al despatx del director. El nen encarregat d’apuntar a la pissarra ho passa molt malament ja que hi ha un nen que li insulta.Quan torna el mestre a la classe posa unes diapositives i no veu si hi ha algun nen apuntat a la pissarra o no.

Aquest vídeo dóna el missatge de que hem de ser coherents i hem de dir les coses que podem complir. El mestre no s’ha donat compte del conflicte que ha creat als alumnes.

El currículum actual explica les intencions i el pla d’instrucció a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars. Ha de servir realment al professor per a realitzar la seva feina. S’ha de situar entre la teoria i la pràctica, partint de la teoria però contextualitzant-se en la segona i donant al professor eines útils per a fer la seva feina. Ha de respondre a preguntes com per a què s’ha d’ensenyar, que s’ha d’ensenyar o que s’ha d’avaluar, entre altres.

Actualment la definició del currículum es una definició molt pragmàtica. La LOE defineix el currículum com: “el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei

Altra definició és la de Coll, a l’any 1987. Coll situa el currículum entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.

Sacristan diu que els currículums expressen els valors dominants d’una societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.

El currículum actual té una sèrie de característiques. El currículum únic d’etapa, on podem adaptar els continguts però mai eliminar-los. S’hi fan les adaptacions i mesures de suport necessàries. El currículum com a instrument de treball, és un document per a què el professor desenvolupi i revisi la seva feina.

És un document obert i flexible. És obert perquè el centre escolar ho pot completar i es flexible perquè es pot adaptar a qualsevol context educatiu. És un currículum descentralitzat, es a dir, dóna molta autonomia per a la seva gestió i el seu desenvolupament.

És un currículum científic, basat en el constructivisme i des d’un punt de vista investigador. És un currículum sistemàtic, es converteix en un tot i la modificació d’un element afecta a un altre.

Aquest model de currículum requereix un professorat professional, amb molta formació i responsabilitat a la seva feina.

El currículum té diverses funcions: orientativa, de control social, etc... Segons aquestes funcions podem parlar si un currículum és obert o tancat. Si és obert el professor pot concretar i tancar el currículum. Si és tancat el professor no pot decidir el currículum ni tampoc pot triar la seva feina.

A Espanya tenim un model obert, podem classificar el currículum en tres nivells i correspon a cada nivell anar concretant i tancant objectius i continguts. El primer nivell ho forma el Ministeri més la comunitat autònoma, el segon nivell esta format pel centre i aquest fa el CC, o el que és el mateix la concreció curricular i el tercer nivell ésta format pel professorat i la programació de l’aula(PA).

Pedro Villarrubia, al seu bloc Discentia ,ha escrit un article sobre el currículum molt interessant.L’autor es qüestiona qui ha escrit el currículum, per a què serveix, perquè sempre ensenyem el mateix, etc...

Fa una reflexió sobre com el món va canviant i com l’educació no evoluciona. L’educació és repetitiva, anacrònica, disciplinar i avui en dia tenir una carrera universitària no garanteix trobar un treball.

Els mestres fan les seves classes, cerquen recursos, ensenyen esperit crític, canvien l’educació... sempre respectant el currículum.

Altre autor que ha escrit sobre aquest tema és Joselu. L’article es diu Maldito Curriculum i comença explicant que és el currículum. Mostra el dilema que tenen els professors entre ensenya de manera alternativa fent que els nens s’interessin pels continguts però no fer els mateixos continguts del currículum o ensenyar als nens el contingut del currículum i sabre que els nens no estan entenent bé el que està explicant.

L’autor explica el que implica el currículum, la presencia d’un professor que ensenya i alumnes que aprenen disciplinadament, encara que en la realitat no és així. També diu que el currículum és molt extens i es molt difícil fer-lo tot.

Jose Luis Castillo va opinar sobre el seu article i va dir que ell considerava el currículum com una eina no com un objectiu. El professor explica el contingut però no és el que crea el contingut del coneixement.
Es planteja si el professor és un dinamitzador que fomenta estratègies creatives, fa participar als alumnes i la realització del currículum és relativa o si el professor ha de seguir el currículum estrictament i no pot centrar-se en fer estratègies creatives, etc...

Felipe Zaya al seu article,El libro de texto es el curriculum, també va escriure sobre el currículum i parla sobre els diferents nivells del currículum. El primer nivell recau en les administracions educatives i tenen la responsabilitat d’ establir objectius d’aprenentatge.
El segon nivell recau en els centres educatius. Fa referència a la LOE i concretament en la part que parla sobre l’autonomia dels centres educatius. S’ha d’actuar segons les característiques de l’entorn social i cultural del centre.
El tercer nivell recau en el professor per fer la planificació d’activitats, i depèn de ell introduir aquestes activitats en el projecte educatiu.

També reflexiona sobre la quantitat excessiva de continguts que hi ha al currículum. En Zaya pensa que hauríem de mirar quins continguts son rellevants i quins no son tan importants per poder ensenyar millor als alumnes.

Explica que moltes vegades els mestres perden massa temps en pensar una manera d’explicar un contingut que no té molt de sentit, en compte d’estar ensenyant als alumnes habilitats comunicatives i lingüístiques.

Acaba el seu article dient que és difícil canvia de model, ja que es necessita més temps, s’ha de treballar en grup i té més dificultats, però per a resoldre un problema hem de fer un bon diagnòstic.

Estic d’acord amb la frase que va dir Gimeno Sacristan l’any 1985 que diu: “al sistema educatiu uns estudien l’educació, altres la decideixen i altres la realitzen”. Jo penso que qui hauria de decidir l’educació son els professors ja que son ells els que estan a les aules ensenyant als alumnes i veient els problemes que hi ha amb l’educació.

Els politics, els mestres i els alumnes haurien de treballar conjuntament per poder fer un bon currículum i un bon sistema educatiu . I també per poder solucionar les necessitats dels alumnes i del professorat.

M’ha paregut molt interessant el currículum ocult, ja que son practiques que a vegades fem sense donar-nos conta i estem ensenyant als nens coses que son dolentes per ells. Penso que a l’hora de fer una classe és molt important ser coherent amb les coses que diem i que després farem.
Un exemple és el vídeo que varem veure a classe, el encargado, perquè pens que aquesta pràctica de fer sortir al nen a la pissarra a apuntar quins dels seus companys parla quan el mestre ha de sortir fora li pot crear un conflicte molt gran amb els seus companys i pot fer que el nen no vulgui anar a l’escola.
Hem d’aconseguir llevar aquesta practica de l’escola perquè pens que encara es segueix fent.

Crec que el currículum que tenim ara té massa continguts i als nens no els hi dóna temps a assimilar-ho tot. Els professors a vegades expliquen les matèries apresa perquè sinó no poden donar tot el que hi ha al currículum encara que els nens no hagin entès bé aquests continguts. El currículum hauria de ser una eina més per als professors i no l’objectiu de l’aprenentatge.

Penso que haurien de revisar el currículum i llevar molt de contingut. D’aquesta manera els professors podrien emprar molt més temps en explicar als nens les matèries i a més podrien preparar-se millor les classes i fer-les més participatives i creatives. Pens que així els nens entendrien bé els continguts i s’interessarien més per les matèries.

M’agrada’t molt l’article que ha escrit Pedro Villarrubia al seu bloc perquè es qüestiona qui ha escrit el currículum o per a que serveix. Penso que ens hem acostumat a seguir un guió i no ens hem plantejat que aquest guió no esta ajudant als nens a millora la seva educació.

L’article que ha escrit Joselu, també m’ha paregut molt interessant perquè mostra com els professors volen ensenyar als nens amb mètodes diferents perquè s’interessin més pels continguts però no poden perquè no estan en el currículum i a més utilitzant aquests mètodes tampoc tindrien temps de donar tots els continguts.

Penso que l’administració pública hauria de col•laborar més amb els professors i preguntar als alumnes com veuen el sistema educatiu. Crec que d’aquesta manera podríem fer que l’educació avances una mica i el que és més important milloraria l’educació dels nens.

Per concloure la meva entrada, he trobat un vídeo que parla sobre el currículum ocult i l’actitud que ha de tenir el mestre a l’escola. El vídeo explica que hem de tenir molta cura de com actuem davant dels infants, ja que ells després actuen igual que nosaltres. També he trobat una foto que representa un mapa conceptual d’estratègies de com implantar un currículum.





http://www.flickr.com/photos/21218849@N03/3481988451/sizes/m/in/photostream/