Sisena setmana

Aquesta setmana a classe hem parlat sobre el tema de l’avaluació.
El dimarts per a introduir el tema varem veure un vídeo de Jose Luís Castillo, un professor de Biologia i Geologia al institut Celia Vinyas d’ Almería, molt interessant que parlava sobre aquest tema.

Aquest mestre explica que hem de reinventar l’avaluació i la professió docent. Tot el que ensenyem als nens fa referència a la qualificació.

Els nens aprenen amb el llibre de text , després fan un exercici final , que és l’examen, on repeteixen el que diu el llibre. Això es el que hem de canviar, aquesta manera d’ensenyar i principalment la manera d’avaluar als alumnes.

L’Administració publica fa un poc més difícil canviar la manera d’avaluar, ja que classifica als alumnes segons les seves notes.
Jose Luis diu que hem millorat molt en l’àmbit educatiu, però encara tenim que millora molt més.

El currículum es el passat, ara hem d’abordar el que no coneixem per canviar l’educació.
Col•laborar, compartir o dissenyar son accions clau en el futur educatiu, encara que de moment l’avaluació no representa aquestes accions. Un exemple de com podria ser l’avaluació seria explicar el cicle de l’aigua a l’any 2030 i no explica l’actual.

Es molt important l’integració de les famílies en l’educació. Els pares han de preguntar als fills com han après a l’escola o per exemple que faran amb els conceptes que han après.

Conclou dient que l’avaluació ha de ser orientadora, personalitzada, participativa.. i a més l’hem de diferenciar de la qualificació.

Hi ha frases molt interessants que defineixen lo important que és l’avaluació:

“Diguem com avalues i et diré com ensenyes” o “l’avaluació condiciona el procés d’aprenentatge”.

Antoni Zabala, en el seu llibre 11 ideas clave, també parla sobre aquest tema. Explica que l’avaluació a l’escola ha de dirigir-se a tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i no només als resultats aconseguits pels alumnes sinó a totes les parts que intervenen en el procés d’aprenentatge, com poden ser les activitats que promou el professor, les experiències que realitza l’alumne i els continguts de l’aprenentatge.

Estam mediatitzats per la historia de l’ensenyament i especialment pel paper que aquesta ha tingut en l’educació formal.

Es necessari disposar d’instruments que identifiquin als nens que puguin tenir èxit en cursar estudis superiors. Per atendre aquesta funció selectiva utilitzem proves que consisteixen en donà la resposta per escrit sobre el coneixement que tenim d’un tema o resoldre exercicis i problemes més o menys estandarditzats.

Les proves d’accés a la universitat condicionen totes les proves anteriors, de manera que el que aquí avaluen es converteix en els vertaders continguts de l’ensenyament. Aquests continguts poden ser avaluats mitjançant una prova escrita i en un temps determinat, deixant d’avaluar molts continguts importants.

Unaltre qualitat de l’avaluació es el caràcter finalista de qualsevol prova o examen que fa que el vertader objectiu de l’ensenyament sigui la superació de proves. Fa que les proves, que son un mitjà per adquirir informació sobre els aprenentatges adquirits passin a convertir-se en la finalitat de l’ensenyament.

L’avaluació s’associa a una prova que pretén reconèixer si l’alumne a après o no sobre uns continguts generalment conceptuals, a partir d’unes proves senzilles de paper i llapis. Es redueix amb una nota que pretén incloure tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i la nota aconseguida a través de l’examen és el medi fonamental perquè l’alumne faci l’esforç durant el procés d’aprenentatge ignorant atribuir sentit a la feina que ha de realitzar.

Avaluar per competències és reconèixer la capacitat que un alumne ha adquirit per donà resposta a situacions més o menys reals.
Només podem avaluar per competències si l’avaluem en el mateix moment en que es planteja la circumstancia que exigeix ser competent.

Hem de pensar en els problemes que la vida pot donà als alumnes i formar a aquest amb l’intenció de que siguin capaços de respondre de la manera més eficaç possible davant d’una situació poc previsible.

L’objectiu ha de ser avaluar per ajudar a l’alumne a que millori el domini d’una competència determinada i per això es necessari conèixer quines son les seves dificultats per establir estratègies d’aprenentatge, disposar del coneixement sobre els diferents esquemes d’actuació existents relacionats amb el problema i sabre triar l’esquema d’actuació més adequat per solucionar-ho.

Els indicadors d’assoliment representen un anàlisis de la competència en funció de l’establiment i l’observació d’aquelles conductes de l’alumne que permetin valorar el grau de domini de la competència.

En aquest llibre explica que no podem avaluar els conceptes de la mateixa manera que els fets o les actituds.
Per avaluar els fets ho hem de fer mitjançant una pregunta senzilla, ja sigui oral o escrita.
Tradicionalment a l’escola avaluaven els fets memoritzant i valoraven si sabies reproduir-los o no.
Els conceptes és poden avaluar a partir d’observar l’ús que és fa del concepte i la resolució de problemes que impliquin l’ús d’aquest.
Podem avaluar els procediments fent una observació de situacions on es fan servir aquests procediments, s’ha de valorar si es sap aplicar o no, no podem valorar-lo memoritzant.
Per valorar l’actitud, ho podem fer mitjançant l’observació del comportament de l’alumne en situacions conflictives que es presenten.

Per tenir un bon coneixement del procés que segueix l’alumne, és imprescindible que els mètodes d’ensenyament donin informació constant de com el nen esta sent competent.

Segons Escomilla, hi ha diferents tipologies d’avaluació que son, segons la seva finalitat,la seva aplicació, segons l’extensió, segons la relació amb l’avaluador i sgons el criteri de comparació.

Dins de la finalitat, hi podem trobar tres tipus d’avaluació diferent.La primera és l’avaluació de diagnòstic o inicial, que serveix per detectar a quin nivell comença l’alumne el procés d’aprenentatge i a partir de quin punt continua. La segona és l’avaluació sumativa o integradora, que és el camí que ha seguit l’alumne del seu procés d’aprenentatge, informant del seu punt de partida i la tercera és l’avaluació formativa o reguladora que orienta, regula i corregeix el desenvolupament formatiu a l’hora de cercar informació constant durant el procés d’aprenentatge. És la més apropiada per l’avaluació processual.

A partir de la tipologia de l’aplicació, sorgeixen tres tipus d’avaluació diferent. L’avaluació inicial o el principi de l’aprenentatge, l’avaluació final que es dóna al final de l’aprenentatge per comprovar si l’alumne ha après els objectius i l’avaluació processual que és dóna durant el procés d’aprenentatge al llarg d’un període de temps determinat.

Dins de l’extensió, hi podem trobar dos tipus d’avaluació, la parcial on orientem l’estudi de determinats elements o parts de la totalitat i la global que és el conjunt de l’aprenentatge après i determina aspectes clau d’un conjunt.

Segons la relació amb l’avaluador, hi podem trobar dos tipus d’avaluació. L’externa on els agents avaluadors no han participat en el procés d’aprenentatge. Un exemple son els informes Pisa.
L’interna, on els participants realitzen l’avaluació. Dins d’aquesta avaluació tenim tres avaluacions diferents. La primera és l’autoavaluació, l’avaluador i l’avaluat son la mateixa persona i ha de ser realitzada tant pel mestre com per l’alumne. La segona és l’heteroavaluació, l’avaluador i l’avaluat no son la mateixa persona i per tant una persona avalua la feina de l’altre i la tercera és la coavaluació, on els subjectes s’avaluen mútuament.

I l’últim tipus d’avaluació és el criteri de comparació on també trobem diferents tipus d’avaluació. L’avaluació criterial, compara el nivell que ha arribat l’alumne després del procés d’aprenentatge amb el nivell predefinit. L’avaluació normativa, es produeix quan el nivell del grup determina el patró del nivell de cada persona. L’avaluació inclusiva, és una avaluació molt innovadora i adapta el procés d’aprenentatge a les necessitats, les capacitats, els interessos i les motivacions dels alumnes.

Moltes vegades els mestres fan proves d’avaluació de diagnòstic als alumne per veure el seu nivell d’aprenentatge, encara que llavors comencen el llibre de text i no veuen si per on comencen a explicar els alumnes ja ho saben o no.

No podem fer sempre una heteroavaluació, ja que hem de tenir en compte el nostre procés d’aprenentatge.

Tots els diferents tipus d’avaluació es complementen entre ells, ja que per aconseguir una avaluació completa s’han de donar els diferents tipus d’avaluació.
Hem d’avaluar per poder veure les nostres errades i reorientar l’educació per entendre bé els conceptes.

Es molt important canvia la nostra manera d’avaluar, per poder canviar la manera d’ensenyar a l’escola.
Es incoherent donà un missatge innovador de l’ensenyament i després fer un examen a final de curs.

Segons Isabel Solé i altres autors l’avaluació implica que a vegades els judicis i les valoracions que fan els mestres dels alumnes sovint estan influïts per diferents factors i amb una observació no gaire acurada i objectiva.

Els alumnes generalment acabaran acceptant aquest judicis i valoracions que fa el mestre.
L’educació ha d’afavorir l’aparició de bons resultats.

Es molt important sabre perquè serveix avaluar i perquè ho fem. Una avaluació serveix per intervenir, per prendre decisions educatives, per observar l’evolució i el progrés de l’infant i per pensar si cal intervenir en diferents situacions, relacions o a les activitats de l’aula. També ha de millorar l’aprenentatge dels alumnes.

El més important és plantejar hipòtesis per a continuar aprenent i no emetre judicis dels alumnes que poden ser equivocats o no. Hi ha que donà confiança als alumnes i ajudar-los perquè puguin aprendre.
Amb l’avaluació els mestres també avaluen el seu projecte educatiu i la seva intervenció.

També es important veure com podem avaluar. Ho podem fer observant i tenint una actitud receptiva i oberta. Hem d’integrar l’observació en la manera de fer, es a dir, en els procediments.

L’observació a més de passiva i neutral pot ser participativa. Aquest últim tipus d’observació intenta avaluar la capacitat de millora i d’aprenentatge de l’alumne quan li proporcionen models i pautes. Un exercici per treballar això pot ser fer un diari de classe.

Altre punt important és la forma de gestionar l’avaluació. A cada nen l’hem d’explicar de manera diferent l’avaluació, ja que cada nen és diferent.
A l’hora de parlar sobre aquest tema el llenguatge ha ser diferent tant pels pares, pels infants i pels alumnes.

Pels pares el llenguatge ha de ser comprensible per a entendre-ho bé, pels infants el llenguatge ha de ser motivador, per a que continuïn mostrant interès per aprendre i pels alumnes ha de ser un llenguatge clar, perquè entenguin les seves errades i les puguin corregir.

L’avaluació es produeix a partir de l’ interacció entre el professor i l’alumne. Es molt important l’avaluació que fa el mestre pels infants, ja que els nens veuen quines son les seves capacitats i possibilitats de tenir èxit durant l’etapa escolar.

Els mestres que tinguin els nens durant els primers anys els hi pot condicionar el seu futur a l’escola. La família ha de conèixer com avalua el professor per poder ajudar al nen durant el seu aprenentatge.

Sempre que acabem una etapa o un cicle, hem de començar un altre per continuar aprenent, sobretot els mestres que han d’estar formant-se constantment.

Varem veure a classe una conferència de Neus Sanmartí, una gran referent en el tema de l’avaluació i el seu lema és: "l’avaluació és el motor de l’aprenentatge."

Per aquesta mestra la funció més important de l’avaluació es aprendre i per això hem de canviar la nostra manera d’avaluar.

Una persona es competent quan és capaç d’autoavaluar-se i prendre decisions per si mateix. Ser una persona competent és difícil però per a aconseguir-ho tots els professors han de treballar conjuntament.

L’avaluació és un procés que consta de diferents etapes. La primera etapa és recollir informació del tema que volem tractar, la segona etapa és analitzar l’ informació i emetre un judici i en funció del resultat hauré de prendre una decisió o una altra.

Una vegada que hem pres una decisió podem triar entre decisions socials, on es classifiquen, seleccionen, qualifiquen i orienten als alumnes i decisions pedagògiques, on els alumnes a mesura que aprenen els hi anem ajudant a aprendre a autoavaluar-se.
Dins de les decisions pedagògiques trobem l’avaluació formativa, on l’aprenentatge el regula el mestre i l’avaluació formadora, on l’alumne és capaç de regula l’aprenentatge.

Els alumnes que tenen bones notes tenen una bona capacitat d’autoavaluar-se, en canvi els alumnes que no tenen tan bones notes mai no saben si el que han fet esta bé o malament.

Segons Neus Sanmartí, hi ha diferents vessants dins de l’avaluació una és aprendre a aprendre que és una competència que consisteix en ser capaç de veure les nostres errades i corregir-les i l’altra és l’autonomia que consisteix en que l’alumne faci les coses de manera autònoma.

Per aconseguir autoavaluar-nos a vegades hem de treballar la coavaluació. Podem veure el treball d’altres persones per veure les nostres errades.
El millor instrument per a aprendre és un portafoli, on l’alumne reflexiona el que ha après durant el curs.

Per fer activitats per aprendre hem de seguir tres passos molt importants. El primer és tenir clar l’objectiu de l’activitat, el segon és planificar bé l’activitat i el tercer tenir molt clar els criteris d’avaluació que volem utilitzar.

Hem d’aprendre ha fer bones preguntes. A l’hora de fer un examen les preguntes han de ser productives, és a dir, diferents a les preguntes que es fan a classe i diferents del llibre de text, contextualitzadesque son preguntes relacionades amb l’entorn i que el destinatari no sigui el mestre, ja que els nens ho expliquen millor a altres companys.

A l’hora de qualificar ho podem fer mitjançant una rubrica en totes aquelles activitats que hem de valorar durant molt de cursos i amb diferents professors, per exemple, l’assignatura de matemàtiques.

Per concloure, Neus Sanmartí diu que sinó canviem l’avaluació el nostre sistema educatiu no va endavant.

Jo penso que tots els autors que he citat tenen part de raó sobre aquest tema.
Crec que l’examen només es per veure si saps o no el contingut, però no hi ha que oblidar-se de donà sentit al treball i l’esforç que fem. Molts d’alumnes només es preocupen de treure una bona nota el dia de l’examen i no es preocupen si han après el contingut o no.

No només hauríem d’avaluar els continguts en un examen escrit, sinó també hauríem de valorar l’expressió oral, ja que a l’escola no ens han ensenyat a parlar davant de molta gent, per exemple, no ens han ensenyat a fer exposicions.

Estic d’acord amb Escomilla sobre les diferents tipologies d’avaluació, però pens que les més importants son l’autoavaluació, l’heteroavaluació, la coavaluació i l’avaluació inclusiva.
L’autoavaluació es important perquè sinó sabem si hem fet bé o malament un treball o un examen no podrem sabre si hem entès bé el contingut. Crec que l’han de fer tant els alumnes com els mestres.
L’heteroavaluació es important perquè pens que sempre es interessant tenir unaltre punt de vista sobre el teu treball.
La coavaluació és important perquè els nens aprenen a avaluar-s’hi entre companys i al mateix temps aprenen a veure les seves errades.
L’avaluació inclusiva és principal perquè tots els nens aprenguin. Hem d’adaptar el procés d’aprenentatge a cada nen perquè cadascun té el seu ritme d’aprenentatge, les seves capacitats i les seves motivacions.

Pens que és molt important que els mestres abans d’emetre judicis sobre qualsevol alumne han de veure les capacitats que té aquest des d’un punt de vista objectiu, perquè si s’equivoquen a l’hora d’emetre un judici pot crear a l’alumne idees equivocades sobre les seves capacitats i desmotivar a l’alumne.

Crec que els mestres han d’animar sempre als alumnes a continuar estudiant, fomentar les seves capacitats i motivar-los. Han d’ensenyar-los a autoavaluar-se i a prendre decisions per ells mateixos perquè siguin persones competents.

També es molt important que la família parli amb el professor per conèixer com va el nen i que el mestre expliqui a la família la seva manera d’avaluar. Si el mestre i la família col•laboren el nen aprendrà molt més.

Després d’haver vist la conferencia de Neus Sanmartí, pens que hi ha dos punts molt interessants.El primer punt son els passos que hem de seguir per fer una activitat per aprendre. Seguint aquests passos els nens aprendran molt bé els continguts, a planificar activitats i el més important aprendran a autoavaluar-se i a avaluar als seus companys.

El segon punt és que hem d’aprendre ha fer bones preguntes per fer pensar als alumnes, perquè reflexionin el que han après i perquè puguin relacionar diferents matèries.

Per concloure aquesta entrada,he trobat un vídeo molt interessant que fa un recorregut pels diferents punts de vista de l’avaluació de l’educació i mostra una nova forma d’avaluar, una avaluació integral dels aprenentatges que està molt relacionat amb tot aquest tema.

http://www.flickr.com/photos/ofernandezberrios/5215235205/sizes/m/in/photostream/

Quinta setmana

Aquestes setmanes a classe hem parlat sobre les competències bàsiques i hem vist una conferencia d’Antoni Zabala.

La necessitat de conceptualitzar el terme competència, ha provocat l’aparició de diferents definicions complementaries, encara que a vegades amb petites diferencies.

En l’àmbit laboral a partir de les definicions de McClelland, Tremblay o el Ministeri de treball i Assumptes socials podem extreure una sèrie de conclusions. La finalitat de les competències es realitzar tasques eficaçment, estan relacionades amb un acompliment professional i posar en practica un conjunt de coneixements, habilitats i actituds.

En l’àmbit educatiu, partim de definicions del Consell Europeu, Monereo o de Perrenoud i podem concloure que les definicions recullen les idees principals de l’àmbit laboral però tenen un nivell més alt de profunditat i extensió a l’hora d’aplicar la competència i precisant com es mobilitzen els components de la competència.

Zabala després d’analitzar totes aquestes definicions conclou que: ” una competència es la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses de manera eficaç en un context determinat. I per això es necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.”

Els components de la competència es centren en l’àmbit del saber, del ser i del sabre fer. En una competència es mobilitzen components actitudinals, procedimentals i conceptuals de manera interrelacionada.

Hem de partir de la necessitat d’intervenir davant una situació única i complexa en un context determinat i perquè sigui eficaç hem de seguir una sèrie de passos. Hem d’analitzar la situació, revisar els esquemes d’actuació que disposem i aplicar aquest esquema de forma flexible i adaptant-lo a la situació concreta mobilitzant tots els components de la competència.

Es diu que una persona es competent quan davant d’un problema actua mobilitzant de forma integrada coneixements, procediments i actituds i el problema sigui resolt amb eficàcia.

El motiu de l’aparició de la paraula competència ha set una conseqüència de la incapacitat per aplicar coneixements apressos a situacions reals, tant en l’ àmbit laboral com en la vida diària.

Al llarg del s. XX van sorgir pedagogies alternatives que defensaven que els nens havien de tenir un aprenentatge per competències en contra de l’escola tradicional, on l’aprenentatge es basava en la memorització mecànica dels continguts.

L’aprenentatge per competències es una proposta per superar l’aprenentatge memorístic, es adir, superar l’acció per l’acció, l’activisme. Necessitem aprendre coneixements, fets i principis. El que volem aconseguir amb aquest aprenentatge es intentar donar resposta a un aprenentatge significatiu.

Per aprendre hem de fer activitats per a que ens ajudin a entendre el món on vivim i respecte a la memorització de continguts hem de sabre quan, com i perquè hem de realitzar aquestes activitats.

La millora de la competència implica la capacitat de reflexionar sobre la seva aplicació i per això es necessari tenir un coneixement teòric.
Per a solucionar un problema necessitem tenir uns coneixements i dominar uns procediments.

L’escola te un paper fonamental, ja que ha de formar ciutadans autònoms i participatius. Encara que el paper pot variar, potser selectiu i propedèutic on l’objecte d’estudi son les matèries, o pot donar una formació integral, on l’objecte d’estudi son les competències.

Les competències que aprendran a l’escola es podran desenvolupar en diferents àmbits: social, interpersonal, personal i professional. Es coneixen com competències generals.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit social ha de poder participar activament en la transformació de la societat, intervenir de manera critica i favorable i valorar-la per a que sigui més justa, solidaria i democràtica.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit interpersonal ha de poder relacionar-se, comunicar-se i viure amb els demes amb comprensió, tolerància i solidaritat.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit personal ha de poder exercir de forma responsable l’autonomia o la cooperació mitjançant el coneixement i la comprensió de si mateix, de la societat i de la naturalesa.

Per a que una persona sigui competent a l’àmbit professional ha de poder exercir una feina professional segons les seves capacitats, a partir de coneixements i habilitats de la professió de forma responsable i que pugui satisfer les seves motivacions i expectatives del desenvolupament professional i personal.

Les competències especifiques han d’incloure els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Per a aprendre hem de tenir en compte els components de la competència, que son l’aprenentatge dels fets, l’aprenentatge per conceptes, l’aprenentatge dels procediments i l’aprenentatge de les actituds.

L’aprenentatge dels fets son necessaris per poder comprendre la majoria de les informacions i problemes que sorgeixen en la vida professional i quotidiana. Un fet s’ha après quan hem entès el concepte i a més el podem aplicar a la vida real.

L’altre tipus d’aprenentatge, per conceptes, es dóna quan hem set capaços d’entendre un concepte , aplicar-ho en situacions concretes i construir noves idees.

L’aprenentatge dels procediments, es dóna a partir d’un contingut procedimental, i s’aprèn mitjançant un procés d’exercitació a partir de models experts.

L’aprenentatge de les actituds, es dóna a partir d’un contingut actitudinal, i engloba valors, actituds i normes. Implica l’anàlisi dels factors positius i negatius , una implicació afectiva i una valoració de la pròpia actuació. Les actituds s’aprenen vinculant-nos afectivament amb aquella actitud. Vivint i reflexionant sobre el que es fa.

Per a ser competents principalment hem de dominar la part procedimental, ja que es la part on hem de posar en practica els nostres esquemes d’actuació. El que hem de fer a l’hora d’aprendre un procediment es interpretar la situació, identificar els problemes per a resoldre aquesta situació o revisar els esquemes d’actuació.

Es molt important a l’hora d’aprendre tenir una bona actitud. La part emocional de l’aprenentatge es principal. Hem de plantejar les coses per a que la part emocional es quedi coberta.

En el llibre d’Antoni Zabala, 11 ideas clave, podem trobar 4 principis per a ensenyar competències.
El primer, consisteix en partir de situacions reals perquè tingui sentit el que expliquem, es a dir, donar significatividad al tema,
El segon, consisteix en partir de situacions complexes, ha de ser l’objecte prioritari de l’ensenyament
El tercer, consisteix en partir del procediment, on s’hagi d’aplicar el concepte après i el quart principi consisteix en partir del contingut i combinar tots els components des d’un punt de vista funcional.

Una actitud competent implica ser capaç de reconèixer els conceptes i que tècniques i actituds son necessàries per ser eficients en situacions complexes i sabre aplicar-ho correctament en moltes ocasions.

S’aprèn mitjançant una bona organització de l’aula, la participació dels alumnes per establir normes de convivència i fent visibles els diferents ritmes d’aprenentatge. En aquest cas es dóna l’aprenentatge entre iguals, on els nens s’ajuden entre ells.

Per aprendre necessitem disciplines per poder explicar coses concretes d’una matèria complexa. El coneixement disciplinar es necessari per la comprensió de la realitat, encara que no son suficients per aprendre.

Hi ha competències que solen assimilar-se en una sola disciplina, com es el cas de les matemàtiques, però n’hi ha d’altres competències que pertanyen a més d’una disciplina, es coneixen com interdisciplinars o n’hi ha competències que no tenen una disciplina concreta, que es diuen metadisciplinars, com per exemple, aprendre a aprendre.

Aprendre a aprendre es una competència transversal. En compte de treballar per àrees, treballem per projectes. Llavors, es una competència compartida.

Hem de donar un enfocament globalitzador a l’hora d’ensenyar competències. Partint de situacions reals.
Podem utilitzar diferents mètodes globalitzadors, com per exemple, anàlisis de casos, fer projectes de treball, etc...

Es molt important que hi hagi una dinàmica col•laborativa entre mestres per dur a terme aquests mètodes globalitzadors.

Hem de posar reptes dins de la zona de desenvolupament proper del nen, en funció de les nostres habilitats.

Estic d’acord amb en Zabala en aquest ensenyament per competències, perquè pens que amb aquest ensenyament arribarem a una formació integral de la persona, ja que apliquem els coneixements que aprenem a l’escola a la vida quotidiana.

Crec que hem de superar l’aprenentatge memorístic, perquè els nens només memoritzen els continguts, a vegades sense entendre el que estan memoritzant i llavors no ho saben aplicar a situacions reals, i hem d'implantar un aprenentatge per competències.

Pens que hem d’ensenyar partint de situacions reals, perquè això ens ajudarà a sabre solucionar els problemes que tinguem tant en la vida quotidiana com en el món laboral. Un exemple molt clar es el que va dir Zabala a la conferencia que vam veure a classe sobre les fraccions i el màxim comú divisor. Tots els que hi havia a la conferencia es recordaven de les fraccions i s’havien aplicar-ho a la vida diària, en canvi poca gent es recordava del màxim comú divisor i molt menys es recordaven de com aplicar-ho a la vida.

M’agrada molt la idea que te en Zabala sobre com s’aprèn. Pens que es molt important una bona organització de l’aula. Els nens es podrien posar en grups i cadascun encarregar-se d’una feina, així els nens aprenen a tenir responsabilitat i ha ser responsables. També es interessant perquè hi hauria nens dins del mateix grup que sabessin més i així podrien ajudar als altres nens que l’hi resultes més difícil. D’aquesta manera aplicaríem l’aprenentatge entre iguals. Amb aquest tipus d’aprenentatge els nens es donen compte si han après el tema o no.

També hem pareix molt interessant l’idea de la participació dels alumnes a classe per establir normes de convivència, perquè ells mateixos pensen normes per a que dins la classe puguen conviure tots i estan reflexionant. Es important també que els alumnes participin a classe per preguntar els dubtes que tinguin, ja que sinó ho fan no entendran bé el contingut.

Ensenyar competències partint de situacions reals m’agrada molt, perquè pens que d’aquesta manera els nens podran aplicar millor els coneixements a la vida real i en el futur seran persones competents. I en aquest punt es molt important la col•laboració entre professors perquè podran ensenyar competències als nens fent, per exemple, projectes de treball ajuntant dos o més assignatures.

L’idea d’aprendre a aprendre es interessant perquè mai a l’escola ens han ensenyat formes d’aprendre. Sempre ens han dit de fer exercicis, copiar a la llibreta o memoritzant i n’hi ha moltes maneres d’aprendre. Per exemple, per aprendre historia podríem aprendre utilitzant estratègies perquè sigui més fàcil, però per aprendre matemàtiques la manera mes fàcil d’aprendre es fent exercicis.

A l’hora de posar reptes als nens hem de tenir clares les seves habilitats, així aniran desenvolupant-les i saben les habilitats que poden fer millor o les habilitats que necessiten millorar.
Arribar a ser una persona competent es difícil perquè hem de sabre seguir una sèrie de passos per arribar a solucionar un problema. Hem de sabre identificar el problema, utilitzar un esquema d’actuació adequat i tenir una bona actitud.
Per això, l’escola es fonamental. Si a l’escola aprenguéssim per competències ja ensenyaríem als nens des de molt petits a ser competents i en el futur podrien solucionar tots els problemes que tinguessin.

He trobat una conferencia d’Antoni Zabala molt interessant que parla sobre les competències i esta dividida en 4 parts. En aquesta conferencia explica que son les competències i com ensenyar-les. Esper que us agradi.


Part 1



Part 2



Part 3



Part 4

Kuentalibros

Al principi de curs quan na Gemma ens va proposar fer-nos un bloc per explicar el que anem aprenent a classe fent una entrada setmanal, vaig pensar que no ho podria fer i que no hem sortiria gaire bé, ja que mai havia tingut un blog, ni havia escrit coses que fossin públiques i molt menys vaig pensar que la gent pogués llegir el que escric.

A mesura que passen les setmanes i anem fent més entrades, m’adono compte de que aquest blog no només serveix per explicar els continguts de classe, sinó també per aprendre a reflexionar, reflexionant sobre l’educació, sobre els nostres sentiments, i també per a llegir autors importants com Antonio Zabala, i blogs de gent molt interessant, com Miguel Ángel Santos Guerra, entre altres.

Fent aquestes entrades he après a reflexionar més i a escriure millor. Estic molt satisfeta personalment perquè veig que ho estic aconseguint i això hem dóna més ganes de continuar millorant i aprenent.

Abans de començar a estudiar aquesta carrera, no sabia utilitzar moltes eines tecnològiques però ara, he après a utilitzar Flickr, Scribd o Photopeach i encara tinc que aprendre moltes més per a ser una bona mestra del s. XXI. Vull continuar aprenent més eines per poder ensenyar millor als nens en el futur.

Kuentalibros es un projecte molt interessant que treballa amb tots els nivells educatius, des d'infantil fins a la universitat fomentant la lectura en la gent. En aquest blog la gent recomana llibres que els han agradat i expliquen un poc de que tracten. Després tothom pot posar comentaris sobre si el llibre els ha agradat o no o inclús donar mes títols de llibres.

Els mes petits fan vídeos explicant els llibres que han llegit. Amb aquesta activitat els nens aprenen a utilitzar les noves tecnologies i comencen a veure que també formen part de l’educació. A mes, també podem trobar lectures en anglès i llibres de diferents autors.

Pens que hem de fomentar la lectura quan els nens son petits i així quan siguin majors es convertiran en grans lectors i gent més culta. Crec que llegir ajuda a desenvolupar la imaginació, la creativitat i també ajuda a escriure bé. Hem de presentar als nens la lectura com una activitat divertida, on viuran moltes aventures.

Quan na Gemma ens va dir que havia penjat el treball deVa de mestres en aquest blog em vaig sentir molt contenta i amb una sensació de que tot l'esforç que he fet, ha servit per a fer un bon treball. No m’esperava que el treballs de les meves companyes i el meu es publiquessin alguna vegada en altre blog on tothom pogués llegir el que pensem.

Estic molt contenta de poder participar en Kuentalibros perquè crec que la tasca que fan es molt interessant i, sobretot, per poder compartir les meves idees amb altres persones. Pens que cadascun pot aportar idees per a fomentar la lectura als nens i així entre tots aconseguir l’objectiu.

Després de llegir els comentaris que va posar la gent sobre els nostres treballs em dóna moltes més ganes de continuar. Per a mi es molt important que la gent que fa aquest blog ens hagi dit que els treballs estaven molt bé perquè això vol dir que anem per bon camí. I a mes ens donin l'oportunitat de poder participar comentant les lectures que ens agradin quan vulguem.

Amb aquesta experiència he après que tothom pot compartir i aportar informació a la xarxa. Abans creia que jo no podia participar en altres blogs perquè no sabia com fer-ho ni que aportar. Ara sé que contant la teva experiència i la teva opinió pots participar a qualsevol blog.

En resum, estic molt contenta i tinc moltes ganes de continuar aprenent moltes més eines, coneixent molts més blogs i continuar superant-me dia a dia.

Estava cercant vídeos sobre com poder fomentar la lectura als nens, ja que he citat el blog Kuentalibros, i he trobat un vídeo molt interessant. Es una animació d’un nen que està a la biblioteca i dóna el missatge de que llegir no es avorrit, que cada llibre es una aventura i els nens es poden divertir molt.






http://www.flickr.com/photos/librarianinblack/5898355792/