Segona setmana

Bon día,

Aquesta setmana hem parlat a classe de l’educació del s. XIX i l’educació del s XXI , encara que la setmana anterior vaig comentar un poc aquest tema, vull ampliar-ho una mica més.

Vaig comentar que durant el s. XIX , a la societat industrialitzada, la finalitat de l’escola era l’aprenentatge escolar però també instruir als alumnes. Del mestre també vaig dir que era autoritari i que era l’únic transmissor de coneixement i sempre treballava tot sol. Dels alumnes vaig que eren una tabula rassa, es a dir, no tenien cap coneixement previ. També eren passius i l’únic que feien era memoritzar les lliçons, encara que no ho entenguessin. A classe estaven agrupats per edat i per sexes.

Disposaven d’uns recursos escassos, com podien ser mapes, pissarra, un globus terraqui.. però el més important era el llibre de text. Era l’única font d’informació i marcava el currículum de tot el curs. Pel que fa al contingut, estava dividit per assignatures, encara que la realitat no estava dividida per matèries. Basaven l’ensenyament en continguts.

Els professors avaluaven fent un examen escrit al final del procés d’aprenentatge i segons els resultats et podien sancionar i classificar, segons si eres mes llest o no. L’examen nomes servia per memoritzar el contingut, feien una reproducció dels continguts conceptuals.

Els alumnes feien les classes sempre a l’aula i dedicaven una hora per a cada matèria. Les activitats que feien estaven basades en la llei de les 3 unitats, es a dir, fe tots el mateix, al mateix temps i en el mateix espai. Eren activitats dirigides, repetitives i monòtones. No es feien activitats conjuntes amb altres assignatures i tampoc eren autònomes.

Al s. XXI , a la societat del coneixement, la finalitat es la formació integral de les persones, construir coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida. El mestre fa de guia del coneixement, activa la curiositat de l’alumne, crea situacions d’aprenentatge per crear un nou coneixement i sempre treballa en equip ,coordinació docent.

Ara els alumnes també aprenem amb les tecnologies, participem a classe i construïm el nostre propi coneixement. Hi ha una frase molt interessant que diu:” L’alumne es el propi protagonista del seu coneixement”.

Respecte als recursos,ara tenim molt diversos i variats, com les TIC. La tecnologia complementa l’educació perquè ens ajuda a buscar informació, a crear textos,.. En l’actualitat tenim uns continguts globalitzats, per la societat en la que vivim.

Pel que fa al tema de l’avaluació, sempre avalua el mestre i podem trobar l’avaluació global, que es fa a final de curs i l’avaluació continua, que regula l’aprenentatge per reorientar aquest procés i per detectar necessitats d’aprenentatge. Encara que per millorar les formes d’avaluar podríem afegir, a part del mestre, l’autoavaluació, on un alumne s’avaluï i la co-avaluació, que es tracta d’avaluar-s’hi entre companys. Ara avaluem per aprendre no per classificar ni sancionar.

Ara, com les escoles son mes grans, tenim més espais per fer classe, aules de psicomotricitat,.. Podem ajuntar matèries i fer projectes de treball, i per tant, no seguir un horari tan estricte com al s. XIX . Els professors es coordinen per fer dos assignatures juntes. Encara que no es a totes les escoles que es segueix aquest procediment.

Les activitats, han canviat molt respecte al s. XIX , ja que hem romput la llei de les 3 unitats, son mes creatives, son autònomes i es poden fer interdisciplinars.

En l’actualitat, tenim molta mes flexibilitat que abans per dividir als alumnes, per exemple, per la capacitat o pel nivell.

He estat llegint el llibre 11 ideas clave d’Antoni Zabala i Laia Arnau i m’ha paregut molt interessant perquè et fa reflexionar sobre l’educació. Un punt molt interessant es que per a aconseguir que els nens tinguin una formació integral han de col•laborar la família i l’escola, ja que l’escola s’encarrega dels coneixement o dels recursos i la família ha d’ensenyar al nen bons valors per a que sigui uns bona persona, encara que l’escola també ha de participar en aquest punt.

També em va cridar l’atenció quins eren els principis de les escoles d’abans. Per exemple, hi ha constància als textos antics de que a l’escola es fomentava el desenvolupament global de la persona, al s. XVI ,encara que no podia anar molta gent a l’escola, feien lectura o escriptura però desenvolupaven altres capacitats i a la revolució burgesa destacaven els continguts vitals per a la formació universitària. Jo crec que en l’actualitat, encara es segueix aquest últim principi.

L’educació ha de formar totes les capacitats del ser humà per a donar resposta als problemes de la vida. També ha de tenir una funció orientadora, per a poder desenvolupar-nos a tots els àmbits de la vida. Amb l’educació hem de poder tenir un desenvolupament personal, interpersonal, social i professional. Hi ha una frase que il•lustra aquesta idea, la podem trobar al llibre La educación encierra un tesoro i diu: “Sabre conèixer, sabre fer, sabre ser i sabre conviure”.

Per assolir be els coneixements a part de sabre la teoria, cal que els posem en practica. A les escoles actuals podem dir que imposem la teoria sobre la practica, com diu el llibre d’11 idees tenim la teoria del “sabre per el sabre”. El coneixement té sentit quan el que el posseeix es capaç d’utilitzar-lo. Això seria un bon canvi per a l’educació.

El vídeo de Tecnologia ou metodologia, crec que es molt interessant, per que et fa reflexionar sobre aquest tema. Encara que utilitzis les noves tecnologies sinó canvies la forma de donar la classe no canvia res . Hem d’utilitzar les noves tecnologies per ajudar als alumnes a crear informació, a cercar-la o a relacionar-se amb totes les eines de comunicació que hi ha.

Crec que en l’actualitat ha canviat el concepte d’anar a escola. Abans alguns nens anaven amb por a que si feien qualsevol cosa malament el mestre els castigaria. Hi ha un vídeo que vam veure a classe, de Mafalda ,on Felipe quan va a l’escola pensa que va a un camp de concentració. No vol dir que les escoles fossin tant dolentes sinó la por amb la qual Felipe va a l’escola i l’esforç que li costa anar. En l’actualitat, els nens van contents a l’escola i els mestres no imparteixen càstigs i ajuden als nens.

Jo pens que es molt difícil canviar el sistema educatiu que tenim en l’actualitat, ja que dur en funcionament molts d’anys i es molt fàcil no canviar res i seguir igual, però crec que necessitem un sistema educatiu nou on es doni als alumnes una formació integral per a que en el futur siguin persones que sàpiguen afrontar els seus problemes i perquè els nens desenvolupin la seva manera de pensar. Es podria aconseguir si s’ajuntessin tots els mestres i poc a poc el sistema aniria canviant, encara que poc a poc s’està avançant. Hem d’aplicar mètodes d’ensenyament mes efectius.

Estic d’acord amb en Zabala quan diu que per a aconseguir una bona educació cal que col•laborin la família i l’escola, perquè si l’escola esta educant al nen d’una manera i a casa no segueixes amb aquesta educació, la feina que fa l’escola no serveix i el nen no rebrà una educació completa.

Es molt important també, que a les escoles quan els professors expliquin teoria ho posin en practica, ja que sense la practica no es poden assolir bé els coneixements. D’aquesta manera si seguim imposant la teoria sobre la practica, estem utilitzant únicament la memorització per a aprendre.

Resumin, en l’actualitat el sistema educatiu ha canviat molt respecte al segle XIX , però encara hem d’aconseguir que aquest sistema canviï molt mes per a aconseguir una educació molt mes completa.

Vaig a penjar un vídeo que hem fet Carol, Arantxa, Alicia i jo ,per a un treball,que parla sobre l'escola que volem. Esper que vos agradi.