Primera setmana

Bon día!

Durant aquesta setmana a classe hem parlat de com es el nostre PLE (Personal Learn Environment).

Esta format per dos mons diferents, el mon presencial i el mon virtual. En el mon presencial, per exemple, tenim als amics, la família, els companys de classe, la premsa, les revistes, els mestres, la televisió, els llibres, etc,...

El mon virtual es molt mes extens, ja que tenim moltes mes eines per accedir a la informació, per crear-la i per relacionar-nos amb altra gent. Per tenir accés a l’ informació tenim moltes webs, bases de dades, la premsa digital, els diccionaris, els blocs, etc...

També tenim eines de creació d’informació, com per exemple, movie maker, word, power point, open office,..

A més, tenim moltes eines per a relacionar-nos amb els demes, ja poden ser eines de relació social, com per exemple, tuenti, Facebook o twitter, eines per a compartir opinions, com poden ser els fòrums i eines per a compartir objectes, com pot ser un vídeo a youtube.

Per a tenir una bona educació cal que estiguen presents aquests dos mons, ja que si ens falta un la nostra educació seria incompleta.

També van fer a classe una reflexió molt interessant de Francesc Imbernon: "Tenim escoles del segle XIX , professorat del segle XX i alumnes del segle XXI"
Amb aquesta frase podem dir que l’educació es un àmbit que no ha canviat al llarg dels anys, ja que segueix utilitzant el mateix sistema, la pissarra i el guix. Tenim que aconseguir utilitzar altres sistemes per ensenyar als nens, com les tecnologies, ja que així sortiran preparats també per a viure en aquesta societat tan complexa.

El segle XIX tenia una societat industrialitzada i l’escola tenia la finalitat de reproduir els coneixements i l’aprenentatge escolar. El mestre era autoritari, era l’únic que tenia el coneixement i l’alumne no sabia res.

Vam veure a classe un vídeo de Mafalda que representava aquesta escola. En el vídeo Mafalda i la seva classe estan copiant la frase mi mama me mima que la esta dictant la professora i al cap d’una estona Mafalda s’aixeca i li diu a la mestra que esta molt contenta de que la seva mare l’estimi i li pregunta quan començaran a fer alguna cosa interessant.

En canvi, en el segle XXI , tenim la societat del coneixement i la seva finalitat es la formació integral de les persones, crear coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida. El mestre escolta molt més a l’alumne i l’alumne ja te coneixements previs.

El llibre 11 ideas clave d’Antoni Zabala es molt interessant perquè parla de que molts professors comparteixen la idea de la formació integral dels alumnes o formar-los per a tota la vida, però no esta inclosa ni el currículum escolar, ni en el contingut de l’aprenentatge ni en el criteri d’avaluació. Son idees que pensen però no l’han posat en practica. Al final, l’escola només es dedica a la formació acadèmica i no a formar als alumnes per al llarg de la vida.

L’objectiu de l’educació no ha de ser la recerca de la fórmula sinó la millora de la pràctica.

Jo pens que s’han de formar a les persones perquè siguin capaces de ser autònomes al llarg de la seva vida, no nomes per a limitar-se a aconseguir un treball. La clau d’un bon mestre es fer una bona pregunta, no tenir bones respostes. Tenim que formar persones no instruir-les.

Crec que també es molt important la formació del professorat. Hem de tenir un professorat ben format per a que puguin transmetre als alumnes el gust per estudiar, per cercar informació per les coses que les agradin, per llegir o per orientar-los de cara al futur.

Una cosa que crec que es molt important es que per a ser un bon mestre ens ha d’agradar la nostra feina i plantejar-nos reptes cada dia per a millorar l’educació. Hi ha una frase molt interessant en el llibre va de mestre de Jaume Cela Ollé que tracta sobre aquest tema i diu: “No es tracta de ser el mestre mes intel•ligent, ni el mes simpàtic, no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser el capdavanter de la innovació educativa. Es tracta, senzillament, d’aprendre a fer tres accions ben concretes: Mirar si quan arriben a l’escola els nens porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si els nens necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món”


En l’actualitat, volem que els nens siguin bones persones, tinguin interès per anar a l’escola, aprenguin a utilitzar les noves tecnologies i siguin autodidactes.

Pel que fa a la manera de distribuir l’horari escolar, crec que si ajuntéssim, per exemple, ciència amb llenguatge o medi amb angles, fent practiques, promovent que els alumnes col•laboressin entre ells i fent les classes als laboratoris o a espais oberts l’interés dels nens per saber augmentaria.

M’agrada molt la idea de l’escola 2.0 perquè crec que te valors fonamentals com la confiança del mestre cap als alumnes i la col•laboració entre alumnes i professors. Es un sistema on els alumnes prenen decisions ,o dit d’una altra manera, son els protagonistes de l’educació. També els professors s’uneixen per aconseguir que l’educació canviï.

Cada dia anirem canviant aquest sistema educatiu poc a poc i arribarà un dia que aconseguirem tenir l’educació que volem.

L’altre dia vaig veure un vídeo a youtube que em va agradar molt pel missatge que transmet. Ens vol dir que tenim que respectar a tota la gent, independentment de les seves creences religioses o la seva manera de pensar. També transmet que tenim que tenir la nostra manera de pensar i no deixar-nos influenciar per ningú.