Quarta setmana

Aquesta setmana hem començat un tema nou que parla sobre cóm aprenem i les competències bàsiques.

Hem començat parlant sobre cóm aprenem. Hi ha dos tipus d’aprenentatge, mecànic i significatiu. L’aprenentatge mecànic és l’aprenentatge superficial on només memoritzem els continguts, es possible reproduir-los literalment però no els podem utilitzar per a solucionar un problema real. En canvi, l’aprenentatge significatiu es un aprenentatge molt elaborat, en el que es poden reproduir els continguts y donar resposta a problemes reals. Es molt útil per a la comprensió e interpretació dels continguts.

Abans de començar a parlar sobre competències i cóm poder ser competents definiré que vol dir el terme competència. Competència es allò que caracteritza a una persona capaç de realitzar una tasca concreta de forma eficient.

Segons Zabala: "El domini d’una competència implica una acció que per a ser eficaç ha de mobilitzar distints recursos constituïts per esquemes d’actuació que integren coneixements, procediments i actituds."


Un aprenentatge serà més o menys significatiu segons la major o la menor intensitat de factors o condicions que intervenen en l’aprenentatge.

Per a ser competents em de tenir un aprenentatge significatiu mitjançant 10 principis psicopedagògics, segons Zabala al llibre 11 ideas clave.

En el primer principi pedagògic, Zabala, explica que l’estructura cognitiva esta formada per una xarxa d’esquemes de coneixement. Aquests esquemes són representacions que una persona posseeix sobre qualsevol objecte de coneixement. Al llarg de la vida es tornen més complexos. Els coneixements previs han de ser el punt de partida de l’alumne. Els nous aprenentatges s’han d’adaptar a allò que l’alumne sap.

El segon principi tracta sobre la connexió que hi ha d’haver entre els coneixements. Ha d’haver-hi una relació profunda entre els coneixements previs i el nou coneixement per a que l’alumne pugui arribar a assolir bé els coneixements.

L’aprenentatge es produeix quan s’estableixen relacions substantives i no arbitraries entre els coneixements previs i el nou aprenentatge. Es pot aprendre bé quan la distancia entre el que es sap i el que ha d’aprendre es adequada o quan l’alumne te disposició per a relacionar i treure conclusions. Quan aquestes situacions no es donen pot produir-se un aprenentatge mecànic.

El tercer principi psicopedagògic tracta sobre el nivell de desenvolupament de l’alumnat. Per aprendre es necessari actualitzar els nostres esquemes de coneixement, contrastar-los amb els nous, crear similituds o discrepàncies e integrar-los en els nostres esquemes. Els alumnes han de tenir un nivell de desenvolupament adequat per acceptar un concepte nou.

Hi ha diferents nivells de desenvolupament amb les mateixes intel•ligències. Són diferents formes d’expressar-se, però totes son importants. El nivell de desenvolupament està relacionat amb la teoria de les intel•ligències múltiples, de Howard Gardner, que recentment va obtenir el premi Princep d’Astúries per aquesta teoria, on cada nen pot aprendre segons les seves capacitats.

El quart principi psicopedagògic tracta sobre la zona de desenvolupament proper. Es una teoria de Vigotsky i explica la distancia que hi ha entre el que se i el que he de sabre. Saber fer coses autònomament i he de saber fer coses amb autonomia, aconseguiré fer-ho amb ajuda i després sense. L’ensenyament i l’aprenentatge pot considerar-s’hi com un procés per a superar reptes que avancen cada vegada més.

El quint principi psicopedagògic tracta sobre la bona disposició que ha de tenir l’alumne per l’aprenentatge. Segons Zabala, per a tenir una bona disposició per l’aprenentatge tenim que desenvolupar les capacitats cognitives, tenir un bon equilibri personal i una relació interpersonal i de inserció social. Es adir, que si un alumne esta trist o no te una bona situació familiar no podrà aprendre bé els nous continguts ni obtindrà bons resultats.

El sisè principi psicopedagògic tracta sobre la funcionalitat de l’aprenentatge. L’aprenentatge ha de tenir sentit, el tenim que poder aplicar en la vida real. Hem de saber per a que serveix. Per exemple, les fraccions matemàtiques, hem de sabre com utilitzar-les en la via quotidiana. Els coneixements s’han d’explicar des d’un punt de vista funcional.

El setè principi psicopedagògic tracta sobre l’activitat mental i el conflicte cognitiu. L’activitat mental es el principi d’activitat de l’alumne que després el farà reflexionar, crea o investigar sobre qualsevol tema. El conflicte cognitiu, es una teoria de Piaget i es l’aprenentatge que implica resoldre un problema. Primer hem de tenir un desequilibri i gracies al nou aprenentatge crearem un equilibri. Per a que l’aprenentatge es produeixi es necessari que l’alumne sigui protagonista.

El vuitè principi psicopedagògic tracta sobre tenir una actitud favorable per aprendre o el que es el mateix, estar motivat. S’atribueix sentit al que aprenem quan existeix interès cap als nous coneixements.

Hi ha dos tipus de motivació: la intrínseca i l’extrínseca. La intrínseca es una motivació profunda, on aprens per aprendre, es a dir, cerques coses per tu mateix i l’extrínseca es una motivació superficial donada únicament per aconseguir una nota satisfactòria en l’avaluació, l’aprovació del professorat, dels companys o de la família... Em de saber modificar la motivació extrínseca per arribar a tenir i fomentar als nens una motivació intrínseca.

El novè principi psicopedagògic tracta sobre com l’autoestima, l’ autoconcepte i les expectatives que tenim del nostre aprenentatge incideixen en les diverses capacitats de les persones, en les competències i en el benestar.

Una persona ha de tenir expectatives positives per a aprendre. Si es tenen expectatives negatives no podrà aprendre bé. Si el mestre te expectatives negatives de que un alumne no sap fer una cosa, finalment l’alumne tindrà aquest autoconcepte.

I l’últim principi psicopedagògic explica que es meta –cognició o meta – aprenentatge. Es la capacitat de prendre consciencia del funcionament de la nostra forma d’aprendre i comprendre els factors que expliquen que el resultat d’una activitat sigui positiu o negatiu, es a dir, és la reflexió sobre el que he aprés, quins nous aprenentatges podré aprendre, el que no he aprés... Un nen també ha de saber com aprendre, per exemple, ha de saber de quina manera aprèn millor la llengua.

Regular el propi aprenentatge es un factor molt important en l’aprenentatge per competències.

Vaig a començar la meva reflexió parlant sobre l’aprenentatge mecànic i significatiu. Estic d’acord amb el que diu Zabala perquè a l’hora d’aprendre si ho fas mitjançant un aprenentatge mecànic, al cap d’un temps no recordaràs res i no sabràs aplicar-ho a la vida diària, en canvi, amb un aprenentatge significatiu podrem reproduir els continguts i a resoldre problemes de la vida quotidiana.

Penso que a l’hora d’ensenyar hem de tenir presents aquests principis psicopedagògics, ja que no tots els nens son iguals. Aquesta setmana Miguel Angel Santos Guerra al seu bloc a publicat un article que es diu "El dromedario no es un camello defectuoso" , molt interessant que parla sobre aquest tema.

Es responsabilitat del mestre intervenir en aquests principis psicopedagògics per a millorar la capacitat d’aprenentatge dels nens. A l’hora de treballar la motivació han de treballar junts el mestre i l’alumne.

Crec que encara a les aules no s’apliquen tots aquests principis. Hi ha mestres que no tenen en compte si el nen està preparat per assolir un nou coneixement, o creen expectatives negatives als nens. Penso que un mestre mai ha de dir-li a un alumne que no podrà aprendre un concepte. Ha d’ensenyar als nens de manera que s’interessin pel tema i així ells mateixos cercaran informació i es motivaran.

Vaig a contar una historia de quan feia primària que té molt a veure amb aquest tema. Quan era petita les matemàtiques no m’anaven molt bé .La mestra que tenia en aquell moment no m’ajudava a superar el meu problema amb aquesta assignatura i sempre li deia als meus pares que jo no podria estudiar mai, que no servia per estudiar. Jo no li vaig fer cas i vaig continuar estudiant. Ara mateix estic molt contenta d’haver arribat a aquest punt i d’haver demostrat que si que ho podia fer.

Amb aquesta historia vull dir que sempre hem de superar nous reptes i pensar que sempre aconseguiràs el que t’hi proposis.

Hem d’aconseguir que aquest principis psicològics es tinguin en compte a l’escola per poder canviar l’educació i fer que tots els nens tinguin una bona formació. Al bloc Discentia de Pedro Villarubia hi ha una noticia que es diu "Deja vu " que parla dels canvis en l’educació. Es una noticia molt interessant perquè diu que sempre estam parlant de canvis, de protestes en l’educació, d’innovació... però si nosaltres fem sempre el mateix mai canviarà res. Pedro Villarrubia ho explica molt bé en el seu bloc:

"Mañana, o pasado, nos hablarán de cambios, de tecnologías, de proyectos, de emprendedores, de innovación, de cambiar "poco a poco", de entusiasmo, ánimo,…

Hablarán".

"Pero luego, vueltos a las viejas aulas, a los viejos currículos, a la vieja jerarquía docente, algunos nos daremos cuenta, o quizás no, de lo que decía Albert Einstein:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo".


Hi ha un bloc que m’ha agradat molt que es diu La mirada pedagògica , on hi ha un article publicat per Boris Mir que es diu Buenas prácticas, que diu que els mestres han de pensar com canviar la manera de fer classe. Han de cercar noves formes d’ensenyar a l’aula canviant d’actitud, com diu l’autor:

“Así que, ante una práctica excelente, la actitud enriquecedora quizás debería estar orientada a comprender los principios pedagógicos o metodológicos que la inspiran y a promover procesos propios, que surjan de nuestra especificidad. Nada de replicar, imitar o reproducir. Más bien inspirar nuevas prácticas a partir de la apropiación de los mismos principios que han tomado cuerpo en otra aula”


Per concloure aquesta entrada, he trobat un vídeo sobre l’aprenentatge significatiu. El vídeo mostra a un nen intentant fer una figura de fang. Al principi no li surt, però desprès de practicar moltes vegades l’aconsegueix fer. El missatge que transmet es que mai hem de rendir-nos, sempre tenim que seguir endavant superant nous reptes.